Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
Pisa
La Piazza del Duomo, amb la catedral, dels segles XI i XII i la torre inclinada, començada el 1173 i acabada al segle XIV
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Antic port medieval situat a la vora de l’Arno, a uns 12 km de la desembocadura, al centre d’una àmplia plana alluvial, conserva encara el paper de nus de comunicacions Juntament amb una tradicional artesania, té indústries tèxtils, farmacèutiques i del vidre Té aeroport internacional Ciutat d’origen discutit, tingué importància ja en època romana La dominació d’ostrogots i llombards en retardà el desenvolupament, ja que, arrossegant-la en llurs enfrontaments amb Bizanci, tallà les seves relacions comercials amb l’Orient i, mentre els ports de la Itàlia meridional florien sota el domini…
Carles IV d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1788-1808), segon fill mascle de Carles III.
El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus Però aviat calgué intentar de reforçar la situació precària de Lluís XVI de França i fou confiat el poder al comte d’Aranda, simpatitzant amb els enciclopedistes, que mantingué davant la França revolucionària una actitud expectant Fou, però, destituït 1792 per la pressió de la reina Maria Lluïsa, a fi d’encimbellar el seu…
Nova Zelanda 2012
Estat
Nova Zelanda té una important activitat econòmica dedicada a la ramaderia bovina per a la producció de llet © Pasture to Profit Wellington és clau per a l'estratègia nord-americana de contenció de la Xina al Pacífic, tal com va demostrar al mes de juny la signatura d'un acord de cooperació en la seguretat marítima Poc després es va signar un acord similar amb l'OTAN, que va formalitzar l'acostament iniciat el 2003 amb la participació neozelandesa en les tropes de la ISAF El Govern va vendre 8000 ha de terres agrícoles al nord del país a l'empresa xinesa Shanghai Pengxin per a dedicar-les a la…
Les rubiàcies
Rubiàcies 1 Crucianella angustifolia a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb les bràctees amples i escarioses x 5 2 Apegalós Galium aparine a part terminal d’una branca x 0,5 b detall d’una flor tetràmera, amb el pistil bicarpellar x 3 c flor seccionada longitudinalment per a mostrar l’ovari ínfer, bicarpellar x 5 d detall d’un fruit cobert de pèls ganxuts x 5 3 Rogeta Rubia peregrina subespècie peregrina a aspecte d’una branca amb les fulles verticillades per quatre x 0,5 b detall d’una flor x 3 c detall d’un grup de fruits madurs x 0,5 4 Rubia peregrina subespècie…
De la siderúrgia a la metal·lúrgia
Les foneries o tallers de segona fusió Ferrocarrils de via estreta destinats a la línia de Barcelona-Clot-Sant Andreu, construïts per La Maquinista Terrestre i Marítima, Diccionario Industrial, C Camps i Armet Els esforços per a crear una siderurgia catalana estaven abocats al fracàs mentre es mantingués el sistema d’alts forns alimentats per mineral de ferro i foc de carbó d’hulla o de coc A Catalunya no hi havia ferro suficient, ni carbó de qualitat El que es mantenia i augmentava era la demanda de màquines i productes metallúrgics, la columna vertebral de tota industrialització L’empresari…
Jaume Carrera i Pujal
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…
Àlvar Santamaria i Arández
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra El 1942 es llicencià en història a la Universitat de València,on fou professor auxiliar1942-43, i el 1948 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Madrid amb El levantamiento foráneo de Mallorca El 1943 es traslladà a Palma, on es dedicà a l’ensenyament de la geografia i la història com a catedràtic d’institut fins el 1971 També collaborà amb el CSIC 1944-63, investigant sobre l’aixecament forà a Mallorca i sobre l’època de Ferran el Catòlic al Regne de Mallorca El 1967 s’incorporà a la Secció Delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona,…
Tonquín
Divisió administrativa
Regió septentrional del Vietnam.
Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa ateny 3142 m al Fan Si Pan El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta amb densitats de 1000 h/km 2 ,…
Josep Dalmau i Olivé
Cristianisme
Literatura catalana
Sacerdot, activista polític i social i escriptor.
Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…
,
El tigre del plàtan
Els tigres del plàtan adults fan de 0,7 a 1,8 mm de longitud, i tenen un color blanc cremós, amb un parell de taques fosques al centre de cada ala Les fulles atacades es despigmenten, s’assequen i cauen, i al revers s’observen gotetes de color negre, d’aspecte semblant a la melassa El fet que hi hagi gran quantitat de plàtans als carrers de les ciutats i les notícies d’aquesta plaga en altres plantes ornamentals fa que l’expansió d’aquest insecte sigui un greu problema fitosanitari José Manuel Sesma La globalització, els intercanvis comercials i el turisme han facilitat el moviment d’espècies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina