Resultats de la cerca

Es mostren 821 resultats

aparell

1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Gran enciclopèdia catalana

soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica

© Fototeca.cat

Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
Gran enciclopèdia catalana

base

Element o ingredient principal o essencial d’una mescla, d’un compost, d’un medicament, etc.
Gran enciclopèdia catalana

remenar

Moure, agitar (una mescla) perquè esdevingui més íntima, perquè es formi una emulsió, una solució, etc.
Gran enciclopèdia catalana

columna de fraccionament

Química
Instal·lació industrial emprada en la destil·lació per a separar una mescla en productes de característiques diferents.
Gran enciclopèdia catalana

brea

Transports
Mescla de brea, pega, seu i oli emprada per a calafatar i pintar fustes i eixàrcies.
Gran enciclopèdia catalana

melmelada

Pots de melmelada

© Miriam Preis/imagebank.sweden.se

Alimentació
Menja feta amb fruita reduïda a polpa i sucre i obtinguda per mescla íntima i cocció.
En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic
Gran enciclopèdia catalana

colors complementaris

Física
Colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dóna com a resultat el blanc.
Són complementaris dos punts del diagrama de cromatisme que són als extrems oposats d’una recta que passi pel punt acromàtic
Gran enciclopèdia catalana

eudiometria

Química
Determinació de la proporció dels constituents en una mescla de gasos per mitjà de l’eudiòmetre.
Gran enciclopèdia catalana

haloxilina

Militar
Explosiu constituït per una mescla de carbó, nitrat potàssic i ferrocianur potàssic i una matèria inerta.
Actualment en desús, és substituït per explosius de més potència
Gran enciclopèdia catalana