Resultats de la cerca
Es mostren 1805 resultats
arcosaures
Paleontologia
Herpetologia
Superordre de la subclasse dels diàpsids que constituí el grup més florent de rèptils a l’era mesozoica.
Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures
Histoire naturelle
Història
Obra de caràcter enciclopèdic concebuda i iniciada pel comte de Buffon
.
Consta de 44 volums i fou publicada a París del 1749 al 1804 Un assaig metodològic que esbossa els principis per a l’estudi de la història natural obre el primer volum i justifica la totalitat de l’obra En els volums següents hi ha tractats sobre cosmologia, geologia, mineralogia, biologia de l’home i dels animals vertebrats i un llarg estudi dels ocells L’obra, situada en el corrent de l’enciclopedisme, és considerada un precedent del mètode experimental
D'un bioma a un altre: les migracions dels animals
Els animals no tenen una dependència de les condicions climàtiques tan marcada com els vegetals Això no vol dir que no hi hagi una fauna característica de cadascun dels biomes, però en tot cas moltes espècies tenen una tolerància prou gran per a viure en àrees climàticament ben diferents Aquesta relativa independència de les condicions ambientals es fa més marcada en el cas dels animals anomenats “superiors”, que pertanyen als grups dels mamífers i els ocells I és natural, perquè la seva homeotèrmia, és a dir, la seva capacitat de regular la temperatura corporal i mantenir-la més…
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda
rellotge biològic
Tecnologia
Rellotge basat en el fet que certs mecanismes bioquímics i fisiològics que posseeixen els animals vertebrats generen constantment diferents ritmes elèctrics, alguns de freqüència força estable (9-10 cicles per segon), detectables mitjançant un encefalograma.
Alguns dels ritmes biològics generats pels éssers vius tenen relació amb els moviments de la Terra migració dels ocells, moviment de les flors Altres ritmes biològics no estan determinats pels moviments planetaris, com ara els que generen el ritme cardíac o la cadència respiratòria Els rellotges biològics determinen l’entrada en activitat i la interrupció de les diverses activitats internes de l’ésser viu En la generació i l’organització d’aquests ritmes hi té un paper important la melatonina, coneguda com l’hormona de la son
Joan Ribalta Codorniu

Joan Ribalta Codorniu
ARXIU PERE RIBALTA
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fou un dels fundadors del Club d’Aviació Sabadell 1931, que el desembre del 1932 prengué el nom d’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant aquella època ocupà el càrrec de secretari i fou un dels impulsors de la construcció de l’Aeròdrom de Sabadell 1934 El 1935 presentà el film de temàtica aèria Com els ocells Passada la Guerra Civil Espanyola ingressà a la junta directiva de l’Aeroclub de Sabadell 1947 i fou vicepresident de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell 1953-79
tortosí
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català occidental, estès pel Baix Ebre, Terra Alta i Montsià, límits que a voltes sobrepassa.
Zona de transició entre el nord-occidental i el valencià, comparteix trets del primer llac 'llot’, eixalavar 'rentar per primera vegada’ i del segon carrasca 'alzina’, boçar 'vomitar’ Empra l’article lo, los , la desinència - o de primera persona canto i l’imperfet de subjuntiu per al manament negatiu no ho provessis 'no ho provis’ Són mots peculiars caro 'ocell de presa’, nyafla 'taca’, bancal 'davantal de pagesa’, etc No manquen els arabismes cadap 'mesura d’oli’, així com alguns mossarabismes atxeu 'esquer dels ocells’
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
Ykens
Pintura
Família d’artistes flamencs del s XVII.
Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers
anellatge
Biologia
Sistema de marcatge que consisteix a posar anelles a les potes o en altres llocs d’un animal per tal de reconèixer-lo.
En ornitologia és una pràctica bastant estesa, usada per a estudiar els costums dels ocells migradors Des del 1979, l’anellatge és competència de la Generalitat de Catalunya, que n'exerceix la supervisió i és dut a terme per l’Institut Català d’Ornitologia L’any 2008 fou creada la Societat Catalana d’Anellament SCAR, que reclamava la creació d’una anella catalana, tal com existia al País Basc i Navarra, i el 2010, amb aquest objectiu, el govern català impulsà una Oficina Catalana d’Anellament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina