Resultats de la cerca

Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l’aigua, i que limita les dàrsenes La llargada és variable, i l’amplada pot arribar a fer 200 m o més Hom hi situa magatzems, estacions marítimes, grues, vies de tren, etc El mur de contenció, que suporta l’aigua per una cara i el terraplè per l’altra, pot ésser fet de fàbrica de carreu, de maçoneria, de totxo o de formigó La fonamentació és fàcil en terrenys poc compressibles com la sorra, però en els altres cal adoptar pilars de formigó, fusta o ferro Un tipus diferent és el fet amb…

Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida del campaner de l’església de Santa Maria de Girona, fanàtic de la moral i de la religió, per bé que insociable, esclau dels propis instints i incapaç de créixer intellectualment En la línia de la narrativa modernista, encetada poc abans per Raimon Casellas o Víctor Català, Josafat presenta un personatge incapaç d’individuar-se i de dominar el seu destí, atrapat en una xarxa de condicionants provinents del món que l’envolta Reclòs en la torre de l’església nun espai que esdevé simbòlic—, resta immergit en l’enterboliment mental dins d’…

La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El…

La costa de la Marenda és considerablement abrupta i retallada En la Imatge, el cap de l’Abella i, al fons, el de Biarra, en un dia rúfol del començament de la primavera Jaume Orta La Reserva Marina de Cervera-Banyuls 22, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre Banyuls i Cervera de la Marenda, la costa presenta uns 6 km de penya-segats i petites cales d’una gran bellesa que conserven encara un estat bastant natural Formen part del tram litoral estés entre Argelers i Llançà, amb similituds clares amb la península del cap de Creus En aquesta zona, on la serra de…

L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs, majorment al rerepaís Bages…

Situació Visió de conjunt després de buidar les tombes J Bolòs Damunt una codina força plana, situada al costat d’un camp, hi ha un conjunt de sepultures excavades a la roca, algunes de les quals són infantils Si seguim la carretera que va de Torà a Solsona, a 5,9 km de la primera població, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, surt a mà esquerra una pista que va a Socarrats i a d’altres masies Poc després del trencall, a uns 50 m, cal agafar una pista que s’enfila cap a la dreta Uns centenars de metres més enllà, abans de passar la riera, hem de trencar a mà dreta i…

Situació Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 19’ 17” E Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent Història Serdinyà ha de tenir el seu origen en una villa romana, la villa de Secundus , com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI…

Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…

La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu…