Resultats de la cerca
Es mostren 846 resultats
Sant Feliu de la força d’Àreu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista actual de l’església després de la seva recent restauració ECSA - J A Adell L’església de Sant Feliu és situada a la part alta, dominant el nucli de la força d’Àreu, que és a uns 500 m al nord del poble d’Àreu, l’últim poble de la Vall Ferrera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH625171 Història L’església de Sant Feliu de la força d’Àreu es troba a la Vall Ferrera i, per tant, les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la mateixa vall En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de Valle Tirbiense , hi figura Haravo , que ha…
Santa Madgalena dels Arquells (Oliola)
Art romànic
Situació Façana meridional de l’església, en procés de restauració ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és al costat del mas dels Arquells, que és situat a 100 m de la carretera d’Agramunt a Coscó, passant per les Puelles, perfectament visible JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG462298 Història Fins a l’actualitat, l’única notícia que es coneix d’aquesta església en època medieval data del 19 de març de 1141, quan el bisbe Pere Berenguer d’Urgell, poc abans de la seva mort, va fer un important llegat d’esglésies i castells a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell i a la seva…
Sant Salvador de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…
Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Façana exterior de ponent de l’església, com tot l’edifici, amb l’estructura original molt alterada A Martí El lloc de Colltort és situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle, a la vall del seu nom Prop d’un collet i a ponent del volcà de Fontpobra, sobre un cimal de la serra divisòria de les conques del Fluvià i del Ter, hi ha les ruïnes del castell de Colltort, que és a l’extrem oriental de la serra de Marbolenya Als seus peus hi ha l’església de Sant Iscle Mapa 295M781 Situació 31TDG612633 Hom hi pot anar des de la carretera de Girona a Olot Del punt quilomètric 35,1 després d…
Capafonts

Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…
el Perelló
el Perelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una…
Senan
Senan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…
monestir de Sant Feliu de Guíxols
Abadia
Abadia benedictina situada a la vila de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), a l’antic comtat de Peralada.
L’edifici Es tracta d’un conjunt monàstic molt reformat i restaurat així, hi ha des de restes arquitectòniques del segle V fins a les construccions del nou cenobi inacabat que es va començar a edificar en època barroca Centra el conjunt l’església, que queda emmarcada per la torre del Fum al costat nord i la del Corn al sud, i va precedida, a la façana principal, per la Porta Ferrada De l’església romànica de mitjan s XI, gairebé reformada del tot en època gòtica, només s’ha conservat el sector oest de la nau, amb la façana decorada amb ornamentació llombarda a base de lesenes que no han…
cistercenc | cistercenca

Monestirs cistercencs als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Monjo de l’orde del Cister.
Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…
Sant Andreu d’Oliveda (Maçanet de Cabrenys)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme Es tracta probablement d’un edifici un xic tardà, fet, però, amb una tècnica arcaica, la qual cosa li fa suposar una antiguitat que no té F Tur L’església de Sant Andreu és al poble d’Oliveda, situat a 4 km escassos a migdia de la vila de Maçanet de Cabrenys, a mà dreta del curs de l’Arnera L’església es troba en una urbanització de cases d’estiueig, feta no fa gaires anys Mapa 219M781 Situació 31TDG798906 Hi ha una carretera que surt de la vila de Maçanet de Cabrenys que porta a Oliveda JBH-MLIC…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina