Sant Andreu d’Oliveda (Maçanet de Cabrenys)

Situació

Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme. Es tracta probablement d’un edifici un xic tardà, fet, però, amb una tècnica arcaica, la qual cosa li fa suposar una antiguitat que no té.

F. Tur

L’església de Sant Andreu és al poble d’Oliveda, situat a 4 km escassos a migdia de la vila de Maçanet de Cabrenys, a mà dreta del curs de l’Arnera. L’església es troba en una urbanització de cases d’estiueig, feta no fa gaires anys.

Mapa: 219M781. Situació: 31TDG798906.

Hi ha una carretera que surt de la vila de Maçanet de Cabrenys que porta a Oliveda. (JBH-MLIC)

Història

L’església de Sant Andreu del lloc d’Oliveda és esmentada l’any 951 com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon, que fou donada pel comte de Besalú. Creiem que hom esmenta aquest mateix lloc i església en la butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Camprodon de l’any 1017: “ipsa villa de Olibeta cum ejus Ecclesia cum decimis et primitiis, et oblationes fidelium, …”.

En l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Camprodon de l’any 1169 també es fa referència a l’“Ecclesiam sancti Andreae de Oliveda” amb els seus delmes i primícies i oblacions.

L’any 1306 el bisbe aprovà, mitjançant cobrament de 25 sous, la venda de la vuitena part del delme d’uns masos de la parròquia de Sant Andreu d’Oliveda feta per Ermessenda de Cabrera i el seu fill Arnau a Ramon de Quintana de la mateixa parròquia.

L’any 1339 Pere Maçanera, clergue de Santa Maria del Fau, tenia en feu del bisbe la vuitena part del delme d’Oliveda.

Aquesta església parroquial figura en les relacions de l’any 1362 i del final del segle XIV, però ja no en els nomenclàtors del segle XVII, ja que s’havia convertit en sufragània de Sant Cristòfol dels Horts. (JBH)

Església

L’església de Sant Andreu d’Oliveda és un petit edifici d’una nau amb absis rectangular a llevant. Aquest absis té una amplada només una mica inferior a la de la nau; per això el plec o cantonada que els uneix és molt poc pronunciat. La volta de l’absis té un perfil rebaixat d’arc escarser i comunica amb la nau per mitjà d’un simple plec que forma la gradació amb la volta de la nau, que és força més alta. Aquesta volta de la nau té un curt tram de canó, a llevant, mentre que a la part restant és de llunetes. A la unió d’ambdós sectors hi ha també un plec, ja que aquest tram de llevant és una mica més estret interiorment, diferència que no es veu a l’exterior.

Als murs de migdia de la nau i de l’absis hi ha sengles finestres rectangulars, a manera d’espitlleres. Al mur de llevant de l’absis hi ha una altra finestra romànica de doble biaix amb els arcs de mig punt tallats en un sol carreu. Curiosament, damunt aquesta, a un nivell una mica més alt, hi ha una altra finestra espitllera, molt petita, la qual, a l’interior, resta tapada per la curvatura de la volta a l’extrem superior.

Al mur de capçalera de la nau hi ha una altra finestra, visible només des de l’interior, que és probablement d’un sol biaix, amb arcs de mig punt.

Al frontis hi ha una altra finestra de doble esqueixada i la porta, rectangular, que s’obre al mur de migdia i és d’època tardana.

L’esmentada façana de ponent s’eleva considerablement i dona lloc a un campanar de paret d’un sol ull.

L’edifici presenta estructures i elements d’una marcada diversitat, la qual cosa evidencia que ha estat objecte de modificacions i, àdhuc, d’alguna reconstrucció parcial.

L’absis i un sector proper de la nau, el que correspon al tram de volta de canó, foren bastits amb un aparell de carreus grossos, de granit, disposats en filades regulars. Aquests carreus no són perfectament escairats i entre ells hi ha nombrosos rebles. Tanmateix, aquest aparell de carreus és a la cara externa dels paraments, ja que, a l’interior d’aquest sector han estat fetes amb carreus de calcària o travertí, col·locats en filades longitudinals.

La part restant de l’edifici, més de la meitat occidental de la nau, ha estat construïda amb un aparell descurat, amb pedruscall i morter. Tot aquest sector ha de correspondre a una refecció molt tardana, a la qual pertany també el sobrealçament dels murs de l’absis fins a permetre de cobrir l’edifici amb una única teulada, tal com avui el veiem.

El sector que ha mantingut estructures antigues és, evidentment, l’absis i el tram proper de la nau, amb aparell extern de carreus. La datació d’aquestes parts més antigues és, tanmateix, dubtosa, a causa de la singularitat d’alguns elements i estructures. És possible que hi hagin estat aprofitats materials d’una edificació anterior, però entenem que pot correspondre a una obra de caire molt popular i rural d’època romànica avançada, potser de la segona meitat del segle XII, bastida segons tipologies arcaiques. Així i tot, les voltes d’aquest tram i l’aparell interior, potser com a regruix del parament antic, poden ésser fruit d’una modificació tardana.

L’església fou restaurada l’any 1966 per iniciativa popular i hi fou restaurat el culte. (JBH)

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, “Revista de Gerona”, XXI, núm. 72, Girona 1975, pàgs. 50-51.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 257-258 i 263.
  • Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 268.
  • Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Textos i Estudis de Cultura Catalana, núm. 3, Barcelona 1983, pàgs. 136-137.