Resultats de la cerca
Es mostren 2160 resultats
Rodrigo García
Teatre
Dramaturg i director teatral argentí.
Estudià ciències de la informació a la Universidad Nacional de Lomas de Zamora Buenos Aires Posteriorment emigrà a Espanya, on treballà com a publicista, compaginant-ho amb la creació teatral fins que es pogué dedicar plenament a l’activitat artística El seu teatre, en què ha dirigit els seus propis textos, combina una escriptura en un llenguatge colloquial i aparentment espontani amb un treball plàstic proper al teatre-dansa i la performance , en uns muntatges en què els mites clàssics i moderns articulen un discurs de denúncia social i reflexió humanística Entre les seves obres…
James Samuel Coleman
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Chicago, ha estat un dels sociòlegs més influents del final del s XX, especialment per haver desenvolupat la teoria de l’acció racional en l’àmbit de la sociologia Aconseguí un notable impacte amb l’estudi sobre la igualtat d’oportunitats educatives 1966 conegut com l' Informe Coleman , en el qual observa que els escolars negres de classe baixa obtenien millors resultats acadèmics si assistien a escoles integrades de classe mitjana L’observació de jocs de simulació en l’educació, així com la collaboració amb Gary Becker a la Universitat de Chicago, el van portar…
Clifford Geertz
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Doctorat a Harvard 1956 i professor a la Universitat de Chicago 1960-70 i posteriorment a la de Princeton, fou, amb VTurner, el principal representant de l’antropologia simbòlica, que concep les cultures com a sistemes de símbols coherents amb ells mateixos Conseqüent amb aquesta idea, la tasca de l’antropologia consisteix, en una analogia amb certes anàlisis literàries, a interpretar aquests sistemes de símbols com a textos metafòrics per tal que puguin resultar significatius des d’un altre sistema de símbols en el seu cas, l’occidental El relativisme segons alguns, extrem que…
Frida Kahlo
Pintura
Pintora mexicana.
Es casà amb el pintor Diego Rivera i la seva vida fou una successió d’esdeveniments dolorosos problemes de paràlisi des de la infantesa, greu accident el 1926, que marcaren totalment la seva producció pictòrica, plena de constants referències autobiogràfiques, explicitades sovint amb textos al costat de les imatges El 1928 començà a freqüentar els ambients artístics mexicans, i amb el seu marit realitzà diverses estades a Nova York Malgrat pintar tota la vida, no es professionalitzà fins cap a la meitat dels anys trenta, i exposà per primera vegada el 1953 La seva obra assolí un…
Glòria Casals i Nogués
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània…
Lluís Carles Viada i Lluch
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i publicista.
Fou director de La Hormiga de Oro i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i Montserrat a El Sarrianés i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc,…
,
Léo Ferré
Música
Compositor, cantant i poeta monegasc.
Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo i, el 1946, ho feu a París Musicà textos seus Le piano du pauvre , Jolie môme , L’homme, Paris Canaille o Avec le temps i de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud, Aragon, entre d’altres, que han esdevingut cançons cèlebres Autor d’una àmplia discografia, a més de cançons, compongué música de cabaret, rock amb el grup Zoos, un oratori, la Symphonie interrompue També…
,
Nicolas Slonimsky
Música
Compositor, musicòleg i director d’orquestra rus, naturalitzat nord-americà.
Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns…
Antoni Seva i Llinares
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i filòleg.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor L’any 1982…
,
Andreu Sentpere
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Estudià medicina a València El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les Tabulae 1553 de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina