Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Olivença
Municipi
Municipi de la zona fronterera entre Espanya i Portugal, la demarcació del qual és objecte de litigi entre ambdós estats; actualment és inclòs en la província espanyola de Badajoz, Extremadura, situat a les planes homònimes i delimitat a l’W pel riu Guadiana.
Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre Olivença i…
literatura laosiana
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble de Laos.
Els texts més antics són inscripcions sobre pedra s XIII És d’una gran riquesa la producció religiosa conservada pels monjos budistes a llurs pagodes Hi ha també, d’origen indi, manuals tècnics, codis de lleis i costums, tractats de política i reculls de preceptes singulars episodis del Rāmāyānā formen l’anomenat ‘cicle Phra bak Phra Lam’, versos rimats del qual forneixen texts per al ballet i la pantomima es destaca, així mateix, el Panchatantra , amb quatre sèries de reculls La novella en prosa Usaparōt conté una mescla d’elements budistes i indígenes Quant a la literatura…
gueez
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica.
Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són…
Francesc de Pertusa
Cristianisme
Literatura
Teòleg.
Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del XV el Memorial de la fe…
,
Saussure
Família de naturalistes suïssos.
Nicolas Saussure Ginebra 1709 — 1790 fou un teòric agrícola que escriví diversos tractats sobre el conreu de la vinya El seu fill Horace Saussure Ginebra 1740 — 1799 es dedicà a la geologia i a la meteorologia El fill d’aquest, Nicolas Théodore Saussure Ginebra 1767 — 1845, procedent del camp de la geologia, fou l’autor d’unes Recherches chimiques sur la végétation 1804, que el consagraren com el millor fisiòleg botànic del seu temps En aquesta obra afirmà que les plantes poden descompondre l’aigua i aprofitar-ne els elements, absorbir el carbònic de l’aire i el nitrogen…
Acaci de Ripoll i Mas
Història del dret
Jurisconsult.
De família de cavallers, estudià dret a Salamanca, fou professor a les universitats d’Osca i de Barcelona, receptor de la batllia general de Catalunya, advocat fiscal i de la llotja de mar de Barcelona i del consell reial Remogut del càrrec arran de la guerra dels Segadors, s’ordenà de sacerdot, després d’haver estat casat i d’haver tingut fills És autor de tractats de dret civil Practicabilia commentaria et quotidianae praxi ad titulum D De conditionibus et demostrationibus causis et modis eorum quae in testamento relinquuntur , 1617, Variae juris resolutionum , 1630, sobre…
Jaume Raventós i Domènech
Comunicació
Literatura catalana
Agronomia
Enginyer i publicista.
Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també La llei de l’amor 1917 i A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural…
,
Jerónimo de Blancas y Tomás
Literatura
Cronista aragonès.
Fou deixeble de Pere Joan Nunyes L’any 1576 fou censor de la segona part dels Anales de Jerónimo Zurita, el qual succeí el 1581 en el càrrec de cronista d’Aragó Són obres seves Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón con dos tratados del modo de tener cortes , escrita el 1585 i publicada a Saragossa el 1641 —un dels tractats és obra del cronista aragonès Jerónimo Martel—, Ad regum Aragonum veterumque comitum depictas effigies in regia Caesaraugustensi diputationis aula positas inscriptiones 1587, traduïda al castellà per Martín Carrillo i ampliada per Diego José Dormer…
Marià Batlles i Torres-Amat
Història
Metge i polític, nebot de Fèlix Torres i Amat de Palou.
Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción pública es el…
Abū Yūsuf Ya’qūb ibn Isḥāq al-Kindī
Filosofia
Filòsof àrab.
De família aristocràtica, fou un dels primers comentadors d’Aristòtil, conegué la ciència grega, persa i índia i s’esforçà al llarg de la seva obra uns 270 tractats a donar una estructura filosòfica a l’islam tradicional Fou influït pel neoplatonisme bé que en discrepà i defensà la idea de la creació ex nihilo , pel neopitagorisme necessitat de la matemàtica per a comprendre la filosofia i per Joan Filopó Convençut de l’harmonia entre revelació i ciència, derivà cap a la mística i afirmà la posició i la superioritat de la primera L’escolàstica conegué part de la seva obra a través de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina