Resultats de la cerca

L’aligot vesper Pernis apivours és un ocell rapinyaire particular pel que fa a la seva dieta, ja que, tal i com reflecteix el seu nom, explota abelles i vespes, a més de micromamífers, polls i ous El color del plomatge és molt variable en el cas dels exemplars de la fotografia, feta al Berguedà, la femella a la dreta és més grisosa que el mascle a l’esquerra El poll, d’uns 15 dies, manté la taca blanquinosa al cap fins gairebé l’estat d’adult Noteu les barres negres de la cua, l’una prop de la punta i l’altra prop de la base, que caracteritzen l’espècie en vol Oriol Alamany L’aligot vesper…

Dibuix de la niella aparegut a la Flora von Deutschland , d’Otto Wilhelm Thomé 1888 La niella Agrostemma githago és una cariofillàcia que forma part de la flora dels nostres sembrats des de temps immemorial Cal suposar que es tracta d’una planta allòctona vinguda de fa segles del Pròxim Orient si això és cert, es tractaria d’un arqueòfit i molt probablement les llavors deurien arribar barrejades entre les dels cereals per a sembrar Tots els òrgans de la planta contenen una saponina, la gitogenina, que és metzinosa per als humans i per a molts animals de granja, i que representa un 5-7% del…

És situada al N de l’istme rocallós que separa la sebkha Sedjoumi i el llac de Tunis Comprèn una part antiga, la medina, típicament àrab, i entre aquesta i el port hi ha la ciutat moderna, construïda sobre un pla geomètric No solament és la capital política i intellectual, sinó també el cor de la vida econòmica del país Rep una forta emigració rural, que s’installa als voltants de l’aglomeració urbana El port, construït al llac, és unit a la mar per un canal de 10 km de longitud, accessible a vaixells de menys de 6,5 m de calat, a l’extrem del qual hi ha l’avantport de la Goleta, reservat a…

Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…

Reconeguts per l’Església com a expressió genuïna de l’anunci de l’evangeli, foren inclosos en el començament del Nou Testament La proclamació evangèlica fou feta, al principi, de viva veu per mitjà de la catequesi Aquesta primera predicació fou recollida aviat per escrit, i la llengua emprada era l’arameu així s’explica el residu de paraules i veus aramees que passaren intactes als evangelis canònics effethà, talitha, abba, raka, genna, rabí , etc Posteriorment diverses tradicions i successius conjunts redaccionals anaren sorgint dins les distintes comunitats cristianes Lluc, en la…

Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els materials que s’hi troben…

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…

El poble de Castellonroi és situat a l’esquerra del Reguer, a 454 m d’altitud Aquest indret ha estat identificat per l’arqueòleg R Pita Mercé amb Hisn al-Roso o Oasr al Roig , un nucli fortificat de població mossàrab, tributari del districte de Lleida, on, segons els annals palatins d’al-Hakam II, l’any 969 es revoltà Abul-Ahwas al-Tudjibí, que comptà amb l’ajut del comte Unifred Bernat de Ribagorça, fins que la sedició fou controlada pel cadí de Lleida 975 Castellonroi, documenta Castellon , va ser conquerit als musulmans pel vescomte Guerau I Ponç de Cabrera en el decurs de la…

Situació Aspecte del mur de la casa forta que tancava l’espluga ECSA - V Roca Construcció situada en una espluga o balma al vessant est del turó del mas Barrat, damunt del Rialb Davant seu hi ha diverses feixes abandonades, on encara s’hi poden trobar, però, oliveres molt velles Damunt del cingle de l’espluga hi ha els camps abandonats del mas Barrat Mapa 34-12291 Situació 31TCG486596 Per a anar-hi, cal agafar des de la piscifactoria del Molí Nou la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a uns 4 km del Molí Nou, sota el turó del mas Barrat, deixar l’automòbil Un camí fa la volta per la…

Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas Vila-seca El…