Resultats de la cerca

El 22 de maig es van celebrar eleccions legislatives a Xipre Encara que el partit d’oposició Concentració Democràtica DISY, dreta va guanyar amb el 34,3% dels vots, aconseguint 20 escons, la coalició governamental, formada pel Partit Progressista dels Treballadors AKEL, comunista i el Partit Democràtic DIKO, centreesquerra, va restar majoritària al Parlament, amb, respectivament, el 32,7% 19 representants i el 15,8% 9 diputats de vots L’11 de juny, es va produir un accident militar, el més greu des de la invasió del nord de l’illa per Turquia el 1974, que va afectar…

El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi UFC, amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i…

El creixement del PNB estonià, que havia arribat l'any 2006 al 10%, va experimentar una autèntica caiguda i el 2009 es va situar, segons les previsions de l'FMI, en un -14% La crisi econòmica es va convertir, així, en la prioritat i pràcticament l'únic tema de debat al país, que va rebre ajuda de les principals institucions econòmiques mundials per a refer les seves finances Entretant, es va desvelar la notícia que els autors del ciberatac que va collapsar Estònia el 2007, durant una forta crisi política amb Rússia, no eren agents del Kremlin, sinó seguidors d'un grup activista pro-Putin L'…

El país va veure com el 2009 es produïa una autèntica revolució, a l'estil de les revolucions de colors d'anys enrere, que va trasbalsar l'estructura política El 5 d'abril es van celebrar eleccions El Partit Comunista, al poder des del 2001, va guanyar amb el 49,5% dels vots i 60 escons, un menys dels necessaris per a elegir el president Les mobilitzacions al carrer, sobretot de gent jove convocada per mitjà d'internet "revolució Twitter" van dur a repressions policials i a un atzucac polític que va requerir noves eleccions parlamentàries, per al juliol En aquestes segones…

El canvi de lideratge que s’havia iniciat l’any anterior a Geòrgia va quedar consolidat durant el 2013 Bidzina Ivanixvili, que ja controlava el Parlament des de l’octubre del 2012, va ser elegit president del país a les eleccions del 27 d’octubre, amb el 62,1% dels vots David Bakradze, del Moviment Unit Nacional, el partit governamental fins llavors, va obtenir el 21,7% dels vots Així, es va completar un procés de relleu polític que va donar per acabada una dècada de controvertida presidència de Mikhaïl Saakaixvili, considerat per molts el responsable directe de la guerra amb…

La llei electoral i les circumscripcions catalanes durant la Segona República El 1931, la monarquia va decidir convocar eleccions municipals per al dia 12 d’abril, per tornar a la legalitat constitucional després de set anys de dictadura La campanya es va plantejar irremissiblement a l’entorn de la naturalesa del règim monàrquic o republicà i les opcions enfrontades ho foren sense fissures alternativa continuïsta i conservadora o alternativa republicana i de canvi social Els republicans havien concertat el pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930 i van constituir un Comitè Revolucionari amb els…

Les eleccions generals a Estònia donen la victòria al Partit Reformista que, amb prop del 30% dels vots, derrota el Partit del Centre 23%, fins ara al govern La líder dels reformistes, Kaja Kallas, anuncia que descarta una coalició amb el partit d’extrema dreta EKRE, en tercera posició

La primera ministra britànica, Theresa May, supera per 200 vots contra 117 una moció de confiança La moció va ser presentada per 48 diputats del seu propi partit Conservador, en desacord amb els termes del Brexit acordats per ella amb representants de la Unió Europea el 14 de novembre

Manuel Marchena, el jutge del Tribunal Suprem que ha jutjat i condemnat els líders independentistes en la causa especial 20907/2017, és reelegit pel Consell General del Poder Judicial president de la Sala Penal Marchena, que és l’únic candidat, és elegit per 19 vots a favor i dues abstencions

Per 405 vots contra 11 la Cambra de Representants dels Estats Units aprova reconèixer com a genocidi els assassinats en massa d’armenis perpetrats per l’Imperi otomà en 1915-16 Turquia condemna la resolució que, segons diu, persegueix desqualificar l’ofensiva turca contra els kurds a Síria