Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
Despoblat de Santa Creu de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
Situació Els enderrocs d’aquest despoblat ocupen una àrea molt extensa, que revela l’existència d’un gran nucli de poblament, establert tal vegada al desaparegut lloc de Siarb ECSA - A Roig L’assentament del despoblat de Santa Creu ocupa tota l’esplanada del cim del tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties, a 1 628 m d’altitud Aquest tossal es troba al final del contrafort meridional del pic de l’Orri 2 439 m Mapa 34-10215 Situació 31TCG522932 Per a accedir-hi cal agafar un corriol que surt a la dreta de la carretera de Sort a Adrall, aproximadament 1,5 km abans d’…
Gallifa

Vista general de Gallifa
JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta.
Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i religiosa sempre…
Abella de la Conca

Vista del nucli d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…
Saus, Camallera i Llampaies
Saus
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Saus és situat al SW de l’Alt Empordà, al límit amb el Baix Empordà i el Gironès, format pels pobles de Camallera, Saus i Llampaies El territori, d’11,37 km 2 , és lleugerament accidentat per les serres de formes suaus que caracteritzen el límit ponentí de la plana alluvial empordanesa, i que en aquests paratges, on els cursos del Ter i del Fluvià són més apropats, marquen la partió d’aigües entre ambdós rius La part més gran del terme pertany a la conca del Fluvià A llevant del poble de Camallera, al fons d’una cassoleta voltada de pujols, hi havia el…
Lloret de Mar
La platja de Fenals, de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la Selva, a la Costa Brava.
Situació i presentació Limita amb els termes de Blanes W, Tossa de Mar E i Vidreres N-NE, així com amb un petit sector dels termes de Maçanet de la Selva N i Tordera NW, aquest últim pertanyent al MaresmeMorfològicament, la regió forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral que constitueix la marina selvatana Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda de mar i un seguit de turons de poca alçària vers l’interior, com el Montbarbat 332 m, al NW, el turó de Rossell 340 m, al NE, el puig d’en Pla 338 m, el Montgròs 332 m i el puig d’Altamira 350 m, al N El…
El marc històric de l’Alt Urgell
Art romànic
Prehistòria i protohistòria de la comarca La remota presència de l’home a la comarca és testimoniejada per nombrosos sepulcres megalítics, com aquest de la Cabana del Moro de Bescaran ECSA - Rambol Aquesta comarca, com la resta de les d’alta muntanya, ha estat mancada d’una investigació exhaustiva i continuada que, en definitiva, impedeix de poder donar una seqüència, no tan sols en l’àmbit prehistòric, sinó fins i tot per als períodes propers al canvi d’era Els testimonis més antics que hom té de la presència de l’home pertanyen a la cultura mosteriana, al paleolític mitjà, en el jaciment de…
Santa Maria del Vilar (Vilallonga dels Monts)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta església, que fou seu d’una antiga pabordia de canonges regulars ECSA - A Roura Aquesta església, antigament seu d’una petita comunitat augustiniana constituïda en pabordia del priorat de Lledó, és situada uns 2 km al sud del poble de Vilallonga dels Monts Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 40,8” N - Long 2° 54’ 25,2” E Des de Vilallonga, hom hi arriba per una carretera que segueix la riba dreta del riu de Vilallonga PP Història La història d’aquesta església està estretament relacionada amb la canònica augustiniana de Santa Maria de Lledó Alt Empordà,…
Artesa de Segre

Vista panoràmica d’Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials…
Santa Maria de Terrassa
Art romànic
Antecedents Façana de ponent de Santa Maria, amb la decoració llombarda característica de l’arquitectura del segle XI Rambol Aspecte general de l’església de Santa Maria des del costat de migdia D Ferran Seria motiu d’un apartat específic estudiar les excavacions arqueològiques, restauracions i transformacions practicades a l’edifici de Santa Maria i el seu entorn des de les primeres referències documentals sobre el tema recollides per Joan Arnella al “Llibre d’Antiguitats y Ordinacions de la Comunitat” 1610-1639 i la mateixa activitat restauradora del prevere reflectida en la “Concòrdia i…