Resultats de la cerca

El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests béns cedits…

L’església de Sant Pèire de Padèrn és esmentada en la documentació des de l’any 805 Paternum in suburbio Petra Pertusense cum ecclesiis Sancti Petri et Sancti Martini Formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació comtal Cal dir que l’esment que aquest document fa d’una església dedicada a sant Martí fa referència al temple que hi havia a l’antic vilatge de Molhet La dependència de l’església de Sant Pèire del monestir de la Grassa va ser confirmada per documents posteriors, datats els anys 899 i 908, i encara en la butlla de l’any 1119 atorgada…

Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria d’Ovarra i de Sant Jaume L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912 Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I Altres notícies…

Situació Aquesta església es troba a l’entrada de la caseria de l’Espluga de Merli Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901957 S’arriba al llogaret de l’Espluga per un trencall que arrenca entre els quilòmetres 3 i 4 de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a mà dreta JBP-CPO Història Aquesta església va ser concedida a la canònica de Roda pel rei Sanç Ramírez l’any 1089 El 1176, el castellà Gombau de Santalinya disputava les seves rendes als canonges Va pertànyer a Sant Vicenç de Roda fins el 1295, en què fou traspassada a Sant Victorià d’Assan El 1571 va ésser integrada al nou bisbat de…

Tot i que Vilaller era sens dubte el poble més important de la vall de Barravés, no se n’ha trobat cap notícia de l’època romànica D’alguna manera estigué vinculat al proper monestir de Sant Andreu de Barravés i a la senyoria dels Erill a la vall En bona lògica, devia ser el lloc on se celebrava el mercat de Barravés, documentat ja el 1117, activitat que es desenvolupà amb la vinculació de l’Aran a la corona catalano-aragonesa i la transhumància dels ramats Segons els greuges presentats al rei pels aranesos l’any 1312, el capellà de Miró de Salardú va ésser fet captiu per Ramon…

A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els béns del monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de…

Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música…

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…

L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…

Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat  d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’edició crítica…