Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Castell de Ramonet (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Angle nord-oest de la sala principal, l’element més ben conservat d’aquesta fortalesa de l’antic terme del castell de Montagut ECSA - EECG Restes d’un castell o casa forta situades en el planell que ha al cim d’un turó proper al turó de Montagut i al mas Cal Ramonet, actualment abandonat Mapa 34-16418 Situació 31TCF674845 Si seguim la carretera que va de Santes Creus a Pontons, al coll de la Torreta hem d’agafar la carretera que surt a mà esquerra Després de poc més d’1,5 km, hem d’agafar el camí que mena a un repetidor de televisió, seguir uns 500 m més i enfilar-nos, per entremig d…
Santa Maria de Paretdelgada (la Selva del Camp)
Art romànic
Situació Aquesta capella i santuari marià és situat a uns 4 km de la Selva del Camp, en direcció a Vilallonga, a l’extrem est del terme municipal Mapa 34-17446 Situació 31TCF473644 Per a arribar-hi des de la Selva del Camp, cal prendre la carretera comarcal TV-7223 que condueix a Vilallonga del Camp El santuari és a mà dreta de la carretera CPO Història El topònim Paretdelgada és documentat des del segle XII En concret apareix per primera vegada en la carta de poblament de la Selva del Camp de l’any 1164 amb la forma Parietes graciles L’ermita, bastida sobre les restes d’una villa romana,…
Castell del bisbe de Vic (Tarragona)
Art romànic
El castell del bisbe de Vic era situat a l’actual plaça del Pallol de Tarragona, en ple nucli antic de la ciutat, i ocupava l’edifici de l’antiga Audiència o torre de l’Audiència —actualment rehabilitat per a equipaments culturals i ocupat en part pel Collegi d’Advocats de Tarragona— Aquesta construcció aprofita les restes d’una de les dues torres bessones del gran complex edilici construït a Tarraco al segle I, el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris , que ocupava la part alta de la ciutat, tot distribuint-se en dues grans places, una de superior o recinte de culte i una d’inferior…
Castell d’Enrens (Tremp)
Art romànic
Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’aquesta talaia…
Vila closa de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Restes de les antigues muralles conservades, sobre les quals es bastiren cases modernes, ara abandonades ECSA - J Bolòs Aquest poble fou construït al cim d’una penya S’alça en un lloc elevat, des d’on s’albira la part meridional de la Ribagorça Mapa 32-12289 Situació 31TCG154638 Cal agafar la pista que, des de la Guàrdia de Tremp, es dirigeix a Alsamora i cap a Pont de Montanyana Havent deixat la pista que porta a Alsamora a mà esquerra, Castellnou es troba al costat del camí També s’hi pot anar des de Pont de Montanyana JBM Història Estratègicament situat per a guardar els passos…
Santa Eulàlia de Serra (Lladorre)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, avui dia capella del mas Serra, situada al centre de la bonica Vall de Cardós J Tous La capella de Santa Eulàlia és al costat del mas Serra, una gran casa aïllada que hi ha a 1 km de Lladorre, a la riba esquerra del riu de Cardós JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH565197 Història El lloc de Serra, a l’igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modi de cereal Segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri, redactat vers l’…
Vilatge de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista parcial del conjunt, vers ponent, amb l’església de Sant Vicenç i els basaments de murs que corresponien a antics habitatges i closos ECSA - A Roura Al voltant de la casa forta de Sequèra i a llevant de l’església de Sant Vicenç hi ha un conjunt de restes corresponents a habitatges medievals Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′23″ N - Long 2° 29′32″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia de la casa forta de Sequèra JBM-JSM Vilatge El conjunt d’habitatges medievals més ben conservat és el situat a l’E de la fortificació Els que hi havia…
Molí de les Besses (Cervià de les Garrigues)
Art romànic
Situació Molí medieval, a l’interior d’una construcció més tardana, avui molt malmesa ECSA-J Bolòs El molí medieval és amagat per una construcció feta en època moderna És situat a la riba dreta del riu de Set, sota el poble abandonat de les Besses Mapa 33-16 417 Situació 31TCF185889 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Cervià de les Garrigues vers l’Albagés un cop fets uns 3 km, surt una pista a mà esquerra que porta al molí i a la font de les Besses Història A la carta de poblament concedida l’any 1225 per part d’Arnau Punyet i la seva dona Marquesa a cinc famílies per tal que…
Llúdria
La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’aigua Jordi…
Merla de pit blanc
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…