Vila closa de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)

Situació

Restes de les antigues muralles conservades, sobre les quals es bastiren cases modernes, ara abandonades.

ECSA - J. Bolòs

Aquest poble fou construït al cim d’una penya. S’alça en un lloc elevat, des d’on s’albira la part meridional de la Ribagorça.

Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG154638.

Cal agafar la pista que, des de la Guàrdia de Tremp, es dirigeix a Alsamora i cap a Pont de Montanyana. Havent deixat la pista que porta a Alsamora a mà esquerra, Castellnou es troba al costat del camí. També s’hi pot anar des de Pont de Montanyana. (JBM)

Història

Estratègicament situat per a guardar els passos del Pallars a la Noguera, el castell i lloc de Castellnou, origen de la població actual, esdevé un punt de referència obligat a l’hora d’assenyalar les afrontacions occidentals del castell de Mur que l’any 1055 el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost (“...de occiduo in collo de Sarga, et inde transit ad terminum de Castello Novo et de Eroles...”) i que un any després cedí a la seva muller Valença.

L’any 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà, amb el consentiment dels seus germans Bernat i Arnau, va donar el terme de Castellnou a la canònica de Mur. Entre el 1098 i el 1113 el mateix comte infeudà el castell a Bertran Ató, tot reservant-se, com de costum, la tercera part de la dominicatura. L’any 1108 Bertran Cluelcavilla cedí a la seva muller el Castellnou en concepte d’escreix.

L’any 1306 Arcard de Mur, enfrontat amb els senyors veïns, utilitzà els homes propis del paborde de Mur als llocs de Moror, Alzina i Puigcercós per prendre el Castellnou, que constituïa la rereguarda del seu propi castell.

L’any 1428 tingué lloc un judici contra dos reus inculpats d’haver encunyat moneda falsa en el Castellnou, que des de feia deu anys romania despoblat a causa de la guerra.

Castellnou de Montsec constituí una baronia que passà, al llarg dels segles XVI-XVII, dels Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida, que la vengueren als Portolà l’any 1681. Els Portolà foren senyors de Castellnou de Montsec fins al segle XIX. (PBM)

Recinte emmurallat

A la part de ponent del poble encara veiem restes de les muralles, sobre les quals s’alçaren les cases modernes, ara totalment abandonades. En època moderna es construí a l’extrem nord del poble el casal dels Portolà, potser en el mateix lloc on hi havia hagut el castell medieval. Davant de la casa deIs Portolà, i aparentment fora del recinte, hi ha l’església.

Deixant de banda l’extrem on fou bastit el casal dels Portolà, trobem la resta del poble, amb una longitud d’uns 130 m, organitzat al voltant d’un carrer. Pel que resta actualment, veiem que, a banda i banda del carrer central, que té una amplada de 2,2 m, hi ha unes cases amb una profunditat d’uns 6 m o poc més; fet que dona una amplada total del poble d’uns 15 m. La paret del fons d’aquests habitatges era la muralla. La muralla més ben conservada és la de ponent i una part de la de la punta meridional.

Actualment, aquesta muralla es conserva en una llargada de més de 130 m i amb una alçada d’uns 4 m. El mur es reparteix en trams de 2,6 m que alternen amb trams més sortints (uns 50 cm), que tenen una longitud de 2,5 m més. De cossos sortints n’hi ha 9 de conservats al mur llarg i dos més a l’extrem sud-oest. Aquests cossos que sobresurten podien fer la funció de bestorres o torres de flanqueig. S’hi pot veure un encaix vertical, inclinat cap a l’interior, a la part central alta. Possiblement, aquest encaix era destinat a un sistema defensiu, potser a una espècie de matacà, amb relació a un pas de ronda o una galeria superior, com trobem, si fa no fa, en altres castells o muralles (a Farcheville o al famós Château-Gaillard; Châtelain, 1983, pàgs. 4 i 101-102). En principi, aquest sistema defensiu a Europa substituí les galeries de fusta a partir del segle XII.

Aquests murs perimetrals tenen un gruix d’uns 130 cm i són fets amb pedres força desgastades, algunes vegades disposades en filades. Alguns trams han estat molt refets.

Per les característiques d’aquestes muralles, amb aquests possibles petits matacans situats en aquestes bestorres, les hem de datar, com a màxim, al segle XII. (JBM)

Bibliografia

  • Cuenca, 1906, pàgs. 100 i 109
  • Valls, 1915-16, pàgs. 47-48
  • Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 75-76, 125-126 i 136
  • Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 389-1390 i 1418
  • Châtelain, 1983
  • Buron, 1989, pàgs. 196-197.