Situació
Angle nord-oest de la sala principal, l’element més ben conservat d’aquesta fortalesa de l’antic terme del castell de Montagut.
ECSA - EECG
Restes d’un castell o casa forta situades en el planell que ha al cim d’un turó proper al turó de Montagut i al mas Cal Ramonet, actualment abandonat.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF674845.
Si seguim la carretera que va de Santes Creus a Pontons, al coll de la Torreta hem d’agafar la carretera que surt a mà esquerra. Després de poc més d’1,5 km, hem d’agafar el camí que mena a un repetidor de televisió, seguir uns 500 m més i enfilar-nos, per entremig d’una plantació de pins, al cim del turó que hi ha a la nostra dreta (est). (JBM)
Història
Aquest castell era inclòs originàriament dins del terme del castell de Montagut. Fou una possessió de la família Cervelló i més tard del monestir de Santes Creus.
El 1229 Ramon Alemany de Cervelló donà el castell de Ramonet a la seva muller, Gueraua de Cervera, la qual en testar el 1253 el llegà al monestir de Santes Creus. A més, les propietats i drets del monestir sobre el terme de Ramonet foren engrandits per diverses transaccions al llarg de tot el segle XIII. El 1261 Berenguer de Montagut donà al cenobi tots els drets que ell tenia en aquest lloc. Ramon de Queralt, el 1265, vengué a Santes Creus els seus drets. El 1266 ho feren també Sibil·la i Bernat de Salada. El 1268 fou el monestir el que comprà els drets que tenia Berenguer d’Avinyó. Santes Creus completà el seu domini a Ramonet amb la compra, l’any 1475, dels drets que hi posseïa Guerau Alemany de Cervelló, baró de Montagut. (EPF)
Castell
Planta del castell, amb indicació de l’edifici principal.
J. Bolòs
Les restes del castell es troben sobretot a la banda nord-occidental del planell que s’estén al cim del turó. Hi ha, al límit del planell, una sala de planta rectangular. Al seu costat est trobem diverses dependències annexes.
A l’extrem oposat del cim del turó, cap al sud-est, queden restes d’una possible torre.
La sala situada al nord-oest té una longitud, interior, de 8 m i una amplada de 5,4 m. El gruix de les seves parets és de 70 a 80 cm. Les dues parets més ben conservades són la del nord-oest i la del sud-oest; tenen una alçada d’uns 3 m. A la façana sud-oest, a uns 2,5 m de terra s’endevina l’existència de les pedres dels dos possibles muntants d’una porta o obertura, separats entre ells només 50 cm. Els murs són fets amb carreus poc o molt escairats, llargs (per exemple, 12 cm d’alt per 35 cm de llarg o fins i tot 10 cm per 40 cm), col·locats en filades i units amb morter de calç de poca qualitat i amb fang. Les pedres dels caires i d’algun sector del mur són més grosses.
A aquesta construcció principal, sembla que s’hi afegí un altre edifici al costat sud-est, amb una amplada de 4,5 m. Així mateix, a l’est de la sala hi ha restes de tres o quatre cambres, que s’organitzen a banda i banda d’un mur central, de 13,5 m de longitud, que va del nord-oest al sud-est i que té un gruix de 50 cm. Les cambres o dependències tenen una amplada d’uns 5 o 6 m. Amb tot, mentre que els murs perimetrals de la sala principal són ben visibles, algunes de les parets d’aquestes dependències s’han convertit en un munt d’enderrocs i són difícils de distingir amb seguretat.
A 31 m de la sala principal, quasi a l’extrem oposat del planell que hi ha al cim del turó, veiem la paret oest d’una possible torre, la qual presenta una longitud de 6 m. A tota la banda oriental només veiem un munt de rocs.
Amb relació a aquest edifici, com molts altres, només podem analitzar les escasses restes de parets que han suportat el pas del temps i que, col·locades, en planta, sobre el paper, ens poden donar una visió aproximada de com era aquest castell. És, però, evident que cal un esforç per tal de reconstruir, ni que sigui mentalment, les seves característiques. I tot i amb això, de segur que estem molt lluny de conèixer la importància real que devia tenir aquesta fortificació que, en principi, hem de datar cap al segle XII. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 506
- Fort i Cogul, 1972, pàgs. 31, 37, 63-64, 67, 71, 76-87, 98-99 i 409
- Buron, 1989, pàg. 20.