Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
Gilles Binchois
Música
Compositor való.
És considerat l’autor més interessant de la primera meitat del s XV en el camp de la cançó profana Quasi totes les seves cançons, de gust fi i jovial i d’una gran intensitat d’expressió, són fetes en forma de rondó i a tres veus, la superior de les quals —l’única que duu el text— dibuixa la línia melòdica de més fantasia Les parts de tenor i de contratenor, amb una polifonia no gaire elaborada, semblen destinades a una execució instrumental Són remarcables Triste plaisir et douloureuse joie text d’Alain Chartier, De plus en plus se renouvelle i Filles à marier En la música d’església són…
Moniot d’Arràs
Música
Trobador francès, pertanyent al grup d’Arràs, el nom real del qual es desconeix.
Encara que per poc temps, degué residir a l’abadia de Saint-Vaast, a Arràs, d’on li ve el diminutiu moniot , que en llengua d’oïl vol dir ’monjo' Alguns dels seus poemes estan dedicats a Robert III, comte de Dreux, al seu germà Jehan de Braisne, a Gerard III, senyor de Picquigny, i a Alfons de Portugal, senyor de Boulogne Tan sols dues de les vint-i-dues composicions seves que es conserven són de tema religiós Les altres són chansons courtoises , excepte un joc partit, Moines, ne vous anuit pas , en què serveix d’interlocutor a Guillaume li Vinier, i la pastorella Ce fut en mai , l’atribució…
El que cal saber dels angiomes cutanis
Patologia humana
Els angiomes cutanis o nevus vasculars són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que originen taques o tumoracions de color més o menys vermellós, en general presents des del naixement o que apareixen durant els primers anys de vida Com que la majoria dels nevus angiomatosos desapareixen espontàniament durant la infantesa, hom no sol aplicar-hi cap tractament, excepte quan poden provocar complicacions, com ara hemorràgies Si no desapareixen i originen alteracions estètiques que causen conflictes emocionals a la persona afectada, hom pot procedir-ne al tractament La idea segons la qual…
accelerant de vulcanització
Química
Substància que accelera la vulcanització del cautxú (natural o sintètic), o que permet de vulcanitzar-lo a més baixa temperatura, cosa que redueix el temps i el cost de la fabricació i millora el producte final.
Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina simètrica o el 2…
Bartolomeo Giuseppe Guarneri
Música
Constructor italià d’instruments de corda.
És conegut com a Guarneri del Gesù perquè a les etiquetes, al costat del seu nom, hi figura una creu amb les lletres IHS, abreviatura del nom de Jesucrist en grec Va crear un model propi i els seus violins no s’assemblen ni als d’Amati ni als de Stradivari Els bombats són més arrodonits, el cap i la voluta més estilitzats, i les efes són d’un estil gòtic molt peculiar Va construir 200 violins, però cap viola ni cap violoncel És el lutier més important de Cremona després d’Antonio Stradivari i, com ell, va crear escola Els violins de Bartolomeo Giuseppe Guarneri, des del punt de vista de la…
Els moixons terrenejants
Els moixons terrenejants, característics dels espais oberts, prades, camps de conreu i estepes, són dotats generalment de plomatge críptic En aquest agrupament, la família més destacada i alhora molt uniforme, és la dels alàudids o aloses, que aplega 75 espècies i 15 gèneres —sobretot africans—, dels quals aquí tenim representants tan coneguts com són l’alosa i la cogullada un tret propi d’aquests moixons és el cant aflautat que emeten tot volant Similars per l’hàbitat i la forma als alàudids, hi ha els motacíllids, amb 50 espècies repartides entre 4 i 6 gèneres segons els autors El gènere…
Els odontocets fisetèrids
Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que posseeixen un espiracle amb dos…
Els rotífers
En la seva morfologia general els rotífers destaquen per les seves petites dimensions menys de 2 mm de llargada, per l’aparell rotatori de funció locomotriu i filtradora que tenen a la part oral, i per la presència d’una lloriga feta de plaques en algunes de les espècies La de la fotografia, Keratella cochlearis , fa part de la fauna planctònica de les nostres aigües dolces Miquel Blasi Els rotífers comprenen unes 2000 espècies de petites dimensions de 100 a 500 µm, tot i que excepcionalment poden ésser més petits, d’uns 50 µm, o més grans, fins a 2500 µm Viuen gairebé exclusivament en les…
Els grups de crustacis exòtics
Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…
Les crassulàcies
Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x 0,5 b flor…