Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Diego de Pontac
Música
Mestre de capella i compositor aragonès.
Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu…
Filippo Galli
Música
Tenor i baix italià.
El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre…
Renata Tarragó i Fàbrega
Gracià Tarragó i Pons amb la seva filla Renata Tarragó i Fàbrega
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista, filla de Gracià Tarragó.
Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve , de Falla, a Londres en un concert de la BBC 1948, ciutat on també…
,
ducat de Somerset
Història
Títol anglès concedit el 1443 a John Beaufort (mort el 1444), quart comte de Somerset.
El 1448 fou concedit de nou al seu germà Edmund Beaufort mort el 1455, comte de Dorset i cinquè comte de Somerset, cap de la facció dels Lancaster Revertí a la corona a la mort 1471 del seu fill Edmund Beaufort Enric VIII el concedí de nou el 1525 al seu fill illegítim Henry Fitzroy mort sense fills el 1536 Finalment fou atorgat el 1547 a Edward Seymour , germà de la reina Joana Encara és portat pels seus descendents El comtat de Somerset fou concedit per primera vegada el 1141, per la reina Matilde I, al normand William de Mohun mort vers el 1155, que…
Piferrer
Família d’impressors i llibreters barcelonins activa a Barcelona des del 1695.
El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci…
Joaquim Vives i Tutó
Cristianisme
Eclesiàtic caputxí.
Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal Hi fou ordenat de sacerdot el 1878 Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada Encaminà l’activitat missionera vers les illes…
Andrònic II Paleòleg
Història
Emperador de Bizanci (1282-1328).
Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas Fou associat a l’imperi 1273 pel seu pare per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap els turcs prosseguiren llur expansió D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi almogàver Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia 1318 protegí la colònia genovesa contra Venècia Rescindí la unió de l…
Diego Gelmírez
Cristianisme
Bisbe de Santiago de Compostel·la i després arquebisbe (1100-~40).
Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el…
María Enríquez y de Luna
Història
Duquessa de Gandia i de Sessa, princesa de Teano i de Tricarico, filla d’Enrique Enríquez y de Quiñones, senyor de Baza, i de María de Luna, i cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó.
De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499, la qual…
Enric VI
Història
Emperador romanogermànic (1191-97).
Fill de l’emperador Frederic I i de Beatriu de Borgonya, fou rei de Romans i de Germània 1159-91 Derrotà Enric X de Baviera en el seu intent de reconquerir el ducat de Saxònia 1190 i, més tard, en la revolta antiimperial de güelfs i de part de la noblesa Pel seu casament amb Constança de Sicília 1186 s’havia fet coronar rei de Sicília, però es trobà amb l’oposició de Tancredi, comte de Lecce, i no pogué aconseguir el poder fins al regnat del fill d’aquest, Guillem III Intentà de transformar la dignitat imperial en hereditària, i aconseguí que el seu fill…