Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses (1635-1638)
El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…
La darrera aposta per l’autogovern
El context Escut de la família Feliu de la Penya, sd ANC / GS L’actitud favorable dels catalans a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria s’explicava, fins no fa gaire temps, per la fidelitat incondicional als Àustria deguda al caràcter respectuós que aquests mostraven envers les constitucions i privilegis, en contraposició al caràcter absolut de la dinastia francesa Val a dir que aquesta interpretació s’inspirava en la versió, coetània i interessada, dels Anales de Narcís Feliu de la Penya i Farell, historiador i home de negocis compromès de ple amb el partit austriacista Des de l’estat…
Salou
El passeig i el monument de Jaume I, un dels espais urbans més significatius de Salou. Del port, en sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca, l’any 1229
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…
Geòrgia

Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1596-1599)
El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de…
Les muralles de Barcelona
Art gòtic
Muralles de Barcelona A Cubeles Vers la meitat del segle XIII es va iniciar a Barcelona la construcció d’unes noves muralles a conseqüència del creixement urbà, que havia deixat obsolet l’antic recinte romà comtal Cap al final del XIV, amb la incorporació del sector del Raval incloent-hi les drassanes, s’assolí el perímetre que havia de ser el definitiu, si bé les obres continuaren ja entrat el quatre-cents Al llarg dels segles següents es dugueren a terme intervencions d’abast divers, però cap d’aquests canvis no alterà de manera significativa el traçat del conjunt i calgué esperar fins a la…
Jesús Amor Martínez Guerricabeitia

Jesús Amor Martínez Guerricabeitia
© Patronat Martínez Guerricabeitia
Economia
Empresari, col·leccionista i mecenes.
Fill d’un miner anarcosindicalista amb un gran interès per la cultura, fou empresonat pel règim franquista junt amb altres membres de la seva família En sortir de la presó es dedicà al negoci de les pells, que a partir del 1951 desenvolupà des de Barranquilla Colòmbia, on emigrà, i amb el qual esdevingué un pròsper empresari El 1970 tornà a València, on s’establí com a exportador de calçat als Estats Units Interessat des d’aquests anys en l’art, reuní la primera collecció privada d’obres d’art del País Valencià unes 500 peces i donà suport a artistes, collectius i organitzacions especialment…
Meritxell Borràs i Solé

Meritxell Borràs i Solé
Política
Política.
Filla de l’activista catalanista Jacint Borràs , es llicencià en farmàcia 1988, obtingué un màster en gestió empresarial 1990 per la Universitat de Barcelona i cursà una diplomatura en lideratge polític a l’IESE de Madrid 2010 Treballà als laboratoris Menarini i Almirall durant prop d’una dècada Presidenta fundadora de la Joventut Nacionalista de Catalunya a la seva ciutat 1981, en fou membre del comitè executiu com a responsable de comunicació i formació Ha estat regidora de l’Hospitalet de Llobregat 1995-2014, com a cap de llista i portaveu, en 1999, 2003, 2007 i 2011, diputada a la…
Ordino
Ordino
© Fototeca.cat
Parròquia
La tercera, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, la més extensa després de Canillo.
Comprèn tota la conca alta de la ribera d'Ordino, des de la línia de crestes que limita amb Occitània port d’Arinsal pic de Cataperdís, 2 666 m alt port de Rat pic de Tristaina, 2 879 m alt port d’Auzat pic de Siguer de Rialb, 2 903 m alt ports de Siguer i de Banyells pic de la Serrera, 2 914 m alt al port de Pedra, prop de la serradora de l’Areny L’economia és bàsicament agrícola i ramadera les antigues fargues de l’Areny i Serrat foren tancades ja al s XIX El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís, situada a la coma del Forat, a la serra d’Arcalís El tancament de…
les Bermudes

L’illa de Saint George, a les Bermudes
Rebecca Schear (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag britànic de l’Atlàntic nord format per unes 360 illes i illots.
Les illes més importants són la de Bermuda o Gran Bermuda Great Bermuda o Main Island i les de Saint George, Ireland, Watford, Somerset i Gate L’arxipèlag és d’origen corallí format sobre una base de roques d’origen volcànic El clima és subtropical oceànic, amb temperatures suaus a l’estiu, 22,9°C a l’hivern, 14,7°C i pluges abundants 2000 mm anuals Nus de comunicacions transoceàniques el port de Hamilton, la capital de l’arxipèlag, és el principal des del 1948 funciona un aeroport civil de Kindley Field Hi ha bases navals nord-americanes a Great Sound i a Castle Harbour, a la Gran Bermuda i…