Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
Castell de Vilallonga del Camp
Art romànic
Situada a la dreta del riu Glorieta, entre Tarragona i Valls, Vilallonga del Camp és un clar exemple de poble camí El lloc de Vilallonga, que formava part de l’ampli terme del Codony, figura grafiat com a Villallonga en un document de l’any 1174, quan apareix esmentat com a afrontació territorial de l’església de Sant Joan del Consell L’any 1213 el rei Pere I de Catalunya-Aragó va fer la promesa als habitants de Vilallonga de no vendre, empenyorar o infeudar la vila D’altra banda, el 1279 el rei Pere II ordenà el trasllat del lloc de Vilallonga, oferint com a contraprestació a l’…
Sèrbia 2010
Estat
El 2010 es va iniciar amb les darreres notícies sobre la sollicitud formal d’ingrés a la Unió Europea presentada al final del desembre del 2009 No obstant això, els deures imposats per la UE són innegociables reformes estructurals, consolidació del sistema democràtic, reconeixement de la independència de Kosovo, obertura del mercat i coqaboració en l’entrega de criminals de guerra És aquest darrer punt un dels grans obstacles per fer avançar les negociacions de la UE amb Sèrbia S’exigeix la predisposició del Govern serbi a la plena coqaboració amb el Tribunal Penal Internacional per l’Antiga…
Castell de Puiggròs
Art romànic
El primer esment del castell de Puiggròs és de l’any 1190, en què Guillem de Cervera va prometre al rei Alfons I que no Ii causaria cap mal des de la fortalesa o força que amb el seu consentiment estava construint al castell de Puiggròs, a més de retre-li sagrament i homenatge per l’esmentat castell Fins al segle XIV el rei va conservar la jurisdicció del terme de Puiggròs L’any 1342, Pere III va vendre el mer i mixt imperi de Puiggròs a Guillem Gener de Montblanc A partir d’aleshores la senyoria passà per diverses mans fins que al segle XV el domini…
Castell de l’Espluga Calba
Art romànic
El primer esment del lloc de l’EsplugaCalba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’EsplugaCalba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer…
Burundi 2012
Estat
El ministre d’Afers Estrangers de Burundi, Laurent Kavakure, en una conferència pel desenvolupament del seu país organitzada per l’ONU a Ginebra, a l’octubre © Organització de les Nacions Unides / Martine Perret La violència política i les diferències en el si del partit en el poder, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia CNDD-FDD, van amenaçar l'estabilitat d'un país que es refà d'una guerra que va finalitzar amb els acords de pau d'Arusha Tanzània, signats a l'agost del 2000 El president Pierre Nkurunziza, reelegit el 2010 en unes eleccions…
Etiòpia 2012
Estat
La producció agrícola a Etiòpia, a través d’empreses estrangeres, representa el 43% del producte interior brut del país © Wageningen University Hailemariam Desalegn va ser designat primer ministre pel Parlament al cap d'un mes de la mort de Meles Zenawi, en el poder des del 1991 La designació va ser tan sols un tràmit, en un Parlament en què l'oposició només té un escó dels 547 Desalegn, protestant i d'una ètnia del sud, la wolaytta, havia estat escollit com a successor pel mateix Zenawi, que l'havia nomenat viceprimer ministre i ministre d'Afers Estrangers al…
El convent de Sant Domènec de Girona
Art gòtic
La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…
Les grans corts europees a l’entorn del 1400
Art gòtic
L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Religions i religiositat
La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…