Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
Bernat Sòria i Escoms

Bernat Sòria i Escoms
© Ministeri de Sanitat i Consum d’Espanya
Medicina
Metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí…
Enric Mirambell i Belloc
Historiografia
Historiador.
Fill d’un comerciant, feu els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona Des d’aleshores investigà i publicà sobre diversos aspectes de la història de Girona i es dedicà especialment als estudis de bibliografia Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1954 i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona 1949-87 També exercí la seva activitat professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província 1955-80, a l’Arxiu…
,
violí
Violí
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal.
Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa…
con de llum

Representació en dues dimensions espacials del con de llum tetradimensional de l’esdevenimentO
©
Física
A l’espaitemps tetradimensional de la relativitat especial, figura que palesa gràficament el significat dels conceptes passat, present i futur d’un esdeveniment qualsevol O.
És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2 < 0, formen el present de O Si un esdeveniment E ,…
galaicoportuguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a la franja occidental de la península Ibèrica ja durant l’edat mitjana; hom produí una literatura important en aquesta llengua, que, de bon principi, s’estenia des de la Cantàbrica fins al Duero.
Les tres recopilacions líriques medievals galaicoportugueses — Cancioneiro de Ajuda, Cancioneiro de Vaticana i el de la Biblioteca Nacional de Lisboa, dit també Cancioneiro Colocci-Brancutti — recullen l’obra de cent cinquanta-sis poetes i una colla de poetes anònims cantiga Les Cantigas d’Alfons el Savi completen aquest corpus profà amb composicions religioses Hom observa una completa identitat idiomàtica entre els poetes nascuts a banda i banda del riu Miño acceptaren una koiné convencional, i les petites diferències, si de cas, no tingueren gaire relleu Cronològicament els cançoners van…
funicular
Transports
Dit del ferrocarril apte a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una màquina fixa.
Es compon de dos vehicles fermats respectivament a cadascun dels caps del cable, el qual passa per una politja motriu de gran diàmetre situada a l’estació superior Tots dos vehicles es desplacen amb moviment alternatiu de vaivé sobre dues vies paralleles o bé sobre una via única amb un tram de via doble a la meitat del recorregut En aquest cas van guiats per les rodes exteriors, que tenen doble pestanya, mentre que les rodes interiors tenen les llandes llises a fi de permetre el creuament Hi ha funiculars d’accionament hidràulic moguts pel pes del vehicle descendent, llastat amb aigua a l’…
proletariat
Història
Sociologia
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.
Fruit del sistema capitalista de producció capitalisme, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i,…
premonstratenc | premonstratenca
Cristianisme
Membre de l’orde canonical fundat per sant Norbert a Premontré, prop de Laon (Picardia), vers el 1120, bàsicament com a reforma dels antics canonges augustinians (agustí); per això l’orde fou anomenat orde nou, per contraposició a l’orde vell.
Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151…
tiristor

A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa…
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…