Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
Antonio van Halen y Sarti
Història
Militar
Militar castellà d’origen neerlandès.
Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En 1808-14…
Joaquim Lluhí i Rissech
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític republicà.
Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme…
Manuel Marín González
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret i diplomat en dret comunitari per la Universitat de Nancy França, fou professor del Collegi d’Europa a Bruges Bèlgica, i més tard treballà en el departament de relacions internacionals del Partido Socialista Obrero Español PSOE, partit en el qual milità des del 1974 Després de la victòria electoral del PSOE el 1982, entrà a l’administració i fou nomenat secretari d’estat de relacions amb les Comunitata Europees des del 1993 Unió Europea , i fins el 1985 encapçalà l’equip que en negocià l’adhesió d’Espanya Del 1986 al 1999 treballà en les institucions…
Albert Fabra i Part

Albert Fabra i Part
Política
Polític valencià.
Titulat com a arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València, l’any 1982 ingressà a Alianza Popular des del 1989, Partido Popular i milità en les joventuts d’aquest partit Nuevas Generaciones Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional, fins que el 2009 hom el nomenà coordinador general del PP valencià Al juliol del 2011 accedí a la presidència del partit L’any 1991 entrà a l’Ajuntament de Castelló, on fou regidor d’urbanisme i primer tinent d’alcalde Elegit alcalde de la ciutat el 2005, fou confirmat en aquest càrrec el 2007 i el 2011 Diputat…
Mercè Sala i Schnorkowski

Mercè Sala i Schnorkowski
© Miquel González/Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Economia
Política
Economista i política.
Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de…
Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma
© Fototeca.cat
Història
Política
Sindicalista i polític.
Fou president de les joventuts de la UFNR a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica Establert a Barcelona, milità en els moviments obrers fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València 1916 i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera” quan Àngel Pestaña n'era el director, i fins n'assumí un quant temps la direcció Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó 1920, on passà setze mesos…
Lluís Carreras i Lastortras
Història
Periodisme
Literatura
Crític literari i publicista en llengua castellana i polític.
Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats…
,
Pere Pagès i Elias
Literatura
Política
Periodisme
Historiografia catalana
Escriptor, periodista i polític.
Conegut pel pseudònim de Víctor Alba Estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític Durant els anys de la Segona República i la guerra civil milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida Collaborà a Última Hora i La Batalla Prengué part en la guerra civil, durant la qual conegué Eric Blair George Orwell Empresonat durant la postguerra 1939-45, fugí a França Inicià una…
, ,
August Gil i Matamala
Política
Advocat i activista polític.
Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la…
Futbol Club Santboià

Partit del primer equip del Futbol Club Santboià de la temporada 2009-10
FC Santboià
Futbol
Club de futbol de Sant Boi de Llobregat.
Fou fundat l’any 1908 amb el nom de Foot-ball Club Samboyano Joan Baptista Milà Rebull en fou el primer president El 1915 començà a disputar el campionat del Baix Llobregat, torneig que guanyà de forma consecutiva fins el 1922 El 1917 entrà a la federació catalana i començà a participar en la tercera categoria del Campionat de Catalunya La temporada 1928-29 ascendí a segona i s’hi mantingué fins a l’edició 1934-35 L’equip realitzà la millor campanya en 1932-33, en quedar campió de grup, però no aconseguí l’ascens a primera categoria Després de la Guerra Civil milità a categoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina