Resultats de la cerca

Actua en el sistema nerviós central i produeix un augment de la pressió sanguínia per vasoconstricció perifèrica És emprat com a hemostàtic uterí

Alumne de Max Reinhardt, es consagrà com a actor en obres de Holberg, Shakespeare, Gogol’, Molière, Ibsen, etc Actuà també en el cinema

Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es transmeten…

Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i…

La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres,  Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar  La Duda 1972, premi al millor…

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de Pirandello,…

Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a París amb…

Formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC Actuà fent duo amb Juan Gómez, Chicuelo , al Festival Internacional de Cinema de Panamà i al Festival Grec de Barcelona per a l’obra de ball contemporani De Carmen 2013, i aquest mateix any fou solista en l’acte de cloenda de l’Any Espriu del desembre al Palau de la Música Catalana El 2015 collaborà amb La Fura dels Baus en un espectacle estrenat a Singapur i actuà, acompanyada per Alfredo Lagos, al Festival Internacional de Música de Cadaqués Treballà amb Rocío Márquez en la presentació del seu disc El Niño al…

El fi, o la causa final, ha estat objecte de la reflexió filosòfica de tots els temps Sovint, tanmateix, és difícil de distingir entre causa final i causa eficient, i en ocasions, com en el cas de l’acció humana, el fi és àdhuc primer principi i motor de l’obrar D’altra banda, cal distingir l’ésser o el subjecte que es mou o actua en vista del fi fi formal o finis quo i el fi mateix fi objectiu o finis qui que el mou o el fa actuar convencionalment hom pot anomenar fi el primer i finalitat el segon, o a l’inrevés L’escolàstica establí, així mateix, altres diversos tipus de fi, com, per…

Inicià els estudis de violí a cinc anys i quan en tenia set es presentà per primer cop davant el públic Gràcies a l’ajut de Bronislaw Huberman, pogué perfeccionar-se al Conservatori de Música de París, on es matriculà a l’edat de deu anys, i dos anys després obtingué un primer premi Durant la dècada de 1940 feu les primeres aparicions com a solista en diverses orquestres britàniques, com l’Orquestra Simfònica de la BBC i l’Orquestra Filharmònica de Londres L’any 1951 fou guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i immediatament enregistrà el seu primer disc, Concert per a violí d’…