Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
tetrahidrofuran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.
És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que mena a diversos…
Large Electron-Positron Collider

El Large Electron-Positron Collider
Anell de col·lisió entre electrons i positrons, construït pel CERN per a les necessitats de la recerca dels anys noranta.
El LEP s’inaugurà el juliol de 1989, i es clausurà al novembre del 2000 per a començar a preparar el Large Hadron Collider LHCConsistia en una installació subterrània circular, amb un diàmetre d’uns 4,3 km, connectada amb els sincrotons PS i SPS El LEP tenia quatre detectors Aleph, Delphi, L3 i Opal Físics de la Universitat de València participaren en el Delphi i físics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballaren en l’Aleph L’objecte del LEP era provocar i estudiar collisions entre feixos oposats d’electrons i positrons
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica,…
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
Vagina
Anatomia humana
La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior…
Hipoderma
Anatomia humana
L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…
Antoni de Gimbernat i Arboç

Antoni de Gimbernat i Arboç
© Fototeca.cat
Cirurgià.
Estudià filosofia a Cervera i el 1756 passà al Colegio de Cirugía de Cadis, on fou deixeble de Pere Virgili, aleshores director del collegi El 1763 passà al Collegi de Cirurgia de Barcelona, on ocupà la càtedra d’anatomia, i poc temps després la direcció Treballà també a l’Hospital de la Santa Creu, del qual fou igualment director Fou pensionat pel govern de Carles III per visitar, juntament amb Marià Ribes, París 1774-77, Londres 1777, Edimburg i Amsterdam 1778 A Londres estudià amb W Saunders i amb John Hunter, en la classe del qual intervingué per donar a conèixer la veritable estructura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina