La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte. Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis. Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques. Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant.
A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior uns plecs anomenats fons de sac vaginal anterior i fons de sac vaginal posterior, respectivament.
En la porció superior, les parets interiors de la vagina són llises, estan una mica separades entre si i formen una cavitat. En canvi, les parets de la resta de la vagina són rugoses i solen estar en contacte les unes amb les altres. Les rugositats principals es troben en sentit transversal a l’eix de la vagina, però també destaquen dos plecs longitudinals, l’un posterior i l’altre anterior.
Tota la superfície interior de la vagina és coberta per una mucosa que es compon de diverses capes de cèl·lules planes. Aquestes cèl·lules no són secretores, per bé que la mucosa sol estar coberta per secrecions procedents del coll uterí. Per sota de la mucosa hi ha una capa muscular, constituïda per fibres llises, de contracció involuntària, i per fibres de teixit conjuntiu. Solament la part inferior de la vagina és envoltada per un anell de fibres musculars estriades de contracció voluntària.
Per la part inferior, la vagina s’obre a l’exterior per l’orifici vaginal, situat entre els llavis menors per darrere del meat uretral. Aquest orifici se sol trobar parcialment tancat en la dona verge per l’himen, una membrana elàstica formada per un plec de la mucosa vaginal. La forma i la permeabilitat de l’himen són molt variables d’una dona a una altra, però en general és circular i presenta un petit orifici central. Amb el primer coit se sol esquinçar i s’origina una petita hemorràgia que no té importància. Posteriorment, al voltant de l’orifici vaginal, hi queden restes cicatricials de la membrana, anomenades carúncules himenals.