Resultats de la cerca

Com a amateur fou segon a la Volta a Navarra 1970 Entrà al professionalisme amb l’equip Kas 1971-78 Debutà al Giro d’Itàlia el 1972 i el millor resultat fou un quart lloc 1973 El 1972 també debutà a la Vuelta a Espanya, en la qual fou quart 1973, campió 1976 i subcampió 1978 El 1974 es proclamà campió d’Espanya de muntanya i s’estrenà al Tour de França Guanyà també etapes de la Vuelta a Astúries 1971, 1974, en la qual fou segon 1973, una etapa a la Volta a Suïssa 1976, una de la Vuelta a Aragó 1978 i una de la Volta a Catalunya 1974 Fou tercer a la Clàssica de Sabiñánigo i a les voltes a La…

Fundada el 1980, es creà com a continuació d’un seguit d’entitats excursionistes d’aquesta ciutat El 1905 es fundà el Centre Excursionista de l’Urgell i la Segarra El 1927 es creà dins de l’Ateneu un grup excursionista que, el 1929, donà lloc al Centre Excursionista Tàrrega El 1933 es constituí el Grup Excursionista o Ara o Mai El 1970 la secció excursionista d’aquest últim grup s’inscrigué a la Federació Catalana de Muntanyisme Se centrà en l’alta muntanya, l’escalada, l’espeleologia, l’excursionisme i l’esquí Amb prop de 200 socis, organitza anualment la Caminada Popular de l’Urgell, el Km…

Entre els precedents, cal esmentar les profecies polítiques, que arribaren fins al s XVII profecia, sovint amb el nom ja de pronòstic A Barcelonaper exemple, foren publicats, fulls volants contraris a Felip V, en vers i en català, com a auguris, donats per un ermità 1706 o per una gitana 1707 A Castella foren cèlebres els de Diego de Torres y Villarroel Durant el s XVIII el gènere adquirí especial popularitat a les Illes Balears amb el Pronòstic diari , publicat a Maó anualment del 1776 al 1837, que a partir del 1791 contenia un pròleg, en vers, a manera de judici de l’any, i…

Té com a objectiu principal l’estudi i l’ensenyament de la musicologia i de la música en tots els seus àmbits, atorgant especial importància a la investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic, atenent als seus valors artístics, històrics i antropològics Promou totes aquelles iniciatives i activitats musicològiques relacionades amb els seus objectius institucionals, com la recerca musicològica, la publicació i difusió de treballs científics i l’organització de simposis, conferències, activitats pedagògiques i concerts Fins a la data, ha organitzat cinc grans congressos…

Fundada el 1994 i coneguda per les sigles UCEC, té com a objectiu vetllar pel bon funcionament dels consells esportius, promoure l’esport i les activitats recreatives principalment en edat escolar, collaborar amb organismes públics i privats per a la pràctica esportiva com a mitjà de desenvolupament associatiu, cultural i educatiu, i gestionar equipaments esportius per potenciar la pràctica esportiva S’estructura en quatre agrupacions territorials que engloben els quaranta-cinc consells esportius de Catalunya quinze a Barcelona, dotze a Lleida, deu a Tarragona i vuit a Girona Impulsà la…

En formen part l’Índia, Bangladesh, el Bhutan, les Maldives, el Pakistan, el Nepal i Sri Lanka Inclou la igualtat, sobirania, independència política, no-interferència en els afers interns i interès mutu dels estats membres La cooperació regional sempre està supeditada a la cooperació bilateral, i les decisions es prenen per unanimitat Celebra anualment cimeres al més alt nivell i rotativament als estats membres El país amfitrió deté la presidència, i aproximadament amb periodicitat anual es dedica lsatenció a un tema preferent que afecta tots els membres La seu és a Kàtmandu Ha…

Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979, Petit aplec a la Cellera 1980, Castell d’Estela 1980, premi Joaquim Serra, Ofrena a Olot 1982…

En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita…

El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria…

El lloc de Venante és esmentat ja l’any 1015, en què el vescomte Ató de Pallars donà a Santa Maria de la Seu I metro de vi que rebia en aquesta vila En l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, de l’any 1146, consta que els habitants de Bennet havien de lliurar-li, anualment, mig modi de blat En la visita realitzada, entre els anys 1314 i 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, Sant Lliser de Benante hi figura com a església parroquial Sembla que a la fi del segle XV ja no gaudia d’aquesta categoria, sinó que era vinculada…