Resultats de la cerca

De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba fica”, etc El…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…

A 15 anys es donà a conèixer com a cantant Contractat el 1930 per l’orquestra de J Aspiazu, sovintejà actuacions de relleu als EUA, que més endavant repetí amb el seu Cuarteto Machín amb el qual actuà amb èxit per Europa El 1939, als EUA, una afecció a la gola li canvià la veu A l’inici de la Segona Guerra Mundial, s’establí a l’Estat espanyol El seu estil, la seva imatge i, sobretot, la seva professionalitat li aconseguiren una extraordinària popularitat des de mitjan anys quaranta Alternà l’enregistrament de discs amb l’actuació amb orquestres de ball i en pistes de cabaret i…

S'inicià al piano com a autodidacte, i posteriorment cursà estudis musicals al Conservatori del Liceu Professional des del 1957, aquest any creà la primera orquestra, Harlem Grup, que dirigí, i posteriorment, Janio Martí y su conjunto, una orquestra de ball al front de la qual recorregué tot l’Estat espanyol Amb la Janio Martí Orquestra, fundada als anys vuitanta, obtingué reconeixement arreu d’Europa Adaptà amb una gran professionalitat el repertori de cada època als requeriments d’actes festius i de lleure L’any 2005 es retirà i l’Ajuntament de Sitges, on residia, li dedicà un…

Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del…

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes…

Cursà estudis d’harmonia, trompeta i guitarra al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Pioner de la guitarra elèctrica a Catalunya i introductor del jazz i de la bossa-nova , formà part d’orquestres de ball i els anys cinquanta fundà el trio de jazz Jive Trio, en l’estil de Nat King Cole Sobretot, però, treballà com a músic d’estudi per a cantants i grups tan diversos com Lola Flores, el Duo Dinámico, Joan Manuel Serrat, etc Després de jubilar-se 1982, feu estudis de perfeccionament de guitarra Entre d’altres, enregistrà The Music That I Love 1 2000…

Fou deixeble d’Aleix Mercè a la catedral de Lleida, on era membre del cor Més tard estudià clarinet amb A Santamaña i violí amb P Ichart Les dades que es tenen sobre ell el situen com a instrumentista de la catedral de Lleida, i també en diferents orquestres actives a la ciutat Fundà una orquestra de ball que portava el seu nom, amb la qual actuà arreu de Catalunya Posteriorment s’establí a Barcelona com a violinista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, tasca que compaginà amb la gestió d’un establiment de venda de partitures Compongué obres simfòniques i realitzà un miler d…

Educat musicalment amb els mestres J Hincapié i E Murillo, el 1912 ingressà a la Banda Militar de Barranquilla, formació on aprengué a tocar el clarinet El 1918 entrà a l’Escola de Belles Arts de Medellín, on fou deixeble del compositor Gonzalo Vidal A partir del 1935 actuà com a cantant en diferents emissores de ràdio de Bogotà, entre les quals hi ha La Voz de Colombia o Radio Nacional El 1939 es traslladà a Nova York, on romangué fins el 1951 i on enregistrà diversos discos per a Columbia i RCA Victor Les seves obres formen part del repertori popular de ball Cal esmentar-ne les…

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…