Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …

A l' organització pertanyen els criteris sobre la disposició dels locals magatzems dipòsit dels fons un cop ordenats i classificats, sales de lectura, d’estudi i de consulta, departament del personal administratiu sobre les etapes que recorre cada unitat bibliogràfica des de l’entrada a la biblioteca fins que resta a disposició del lector adquisició de material bibliogràfic d’acord amb l’especialitat de cada biblioteca, catalogació per a identificar cada unitat bibliogràfica i la seva collocació en la biblioteca sobre la distribució del material catalogat en els magatzems o en les sales de…

Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de l’ Associació…

Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista Ferran Guerin i el…

Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb…

Vida Fou deixeble de Pablo Nassarre, i obtingué la plaça d’organista de la basílica del Pilar el 1695 Mestre de capella del mateix centre des del 1708, el 1714 aconseguí la plaça d’organista a la seu de Palència, on a partir del 1718 fou també mestre de capella D’ençà del 1723 visqué a Toledo, ciutat en què fou organista de la seu El llegat musical de Martínez de la Roca comprèn una òpera Los desagravios de Troya , 1712, representada a Saragossa el 1712, vint-i-nou obres litúrgiques en llatí, quinze composicions de romanç i una tocata per a orgue Intervingué en la polèmica de la Missa Scala…

Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li proporcionaren un cert…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1953, on obtingué el títol de doctor 1971 amb una tesi titulada Alfons el Benigne i el govern catalanoaragonès a Sardenya 1327-1336 , que li valgué el premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professor adjunt a la UB 1968-84, treballà d’arxiver i conservador a l’Institut Municipal d’Història 1968-74 i 1984-85 i fou sotsdirector 1985-87 i director 1987-90 del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i director de programes d’Investigació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 1990-95 Membre de…

Musicalment incorporava elements de l’havanera, la milonga i el candomblé , i també de la canzonetta italiana i del fandango Primer seguia un ritme de 2/4, però més endavant esdevingué de 4/8, sempre sincopat En el seu origen era la música que s’escoltava als bordells de Buenos Aires Les parelles el ballaven molt juntes i amb moviments que evocaven violència i sexualitat Quan al principi del segle XX el tango sortí dels prostíbuls i es popularitzà entre les diverses capes de la societat, també es convertí en un estil de música cantada, que recordava la sort de la mateixa gent que havien vist…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple del tipus cítara de taula El saltiri provenia de la cítara de caixa d’origen persa anomenada santur o santir , que també donà lloc al dulcimer a l’Espanya medieval i renaixentista Mentre que el saltiri es tocava amb un plectre o bé amb els dits, el dulcimer es percudia amb una vareta Del grec psaltērion , apareix durant el segle IX en representacions del rei David i en músics de l’Apocalipsi amb deu cordes i amb forma triangular i rectangular Un altre tipus, de forma trapezoidal, entrà a la Península Ibèrica amb els àrabs i influí els…