Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
Joan Massanet i Juli
Pintura
Pintor.
Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire surrealista Fou…
Eduardo Úrculo Fernández
Pintura
Pintor basc.
Resident des de petit a la localitat asturiana de Sama de Langreo, de jove treballà com a ajudant de topògraf en una mina, però hagué de deixar aquesta feina perquè contragué una malaltia pulmonar A través del còmic i la illustració es despertà la seva vocació artística i des del 1959 visqué uns quants anys a París El 1967, arran d’una exposició sobre l’art pop americà, quedà captivat per aquest corrent L’obra pictòrica d’Úrculo es caracteritza pels seus temes, gairebé convertits en icones culs femenins, vaques, etc A partir dels anys vuitanta, el motiu més característic foren uns particulars…
sulfona
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, hom les anomena anteposant el mot sulfona als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenades emprant un prefix alquilsulfonil R´-SO 2 -, seguit del nom del compost R 2 H Hom les obté per oxidació tant de tioèters com de sulfòxids En general, són sòlids estables, incolors, inodors, solubles en aigua i susceptibles de reducció en condicions enèrgiques Les sulfones presenten absorcions característiques en l’infraroig a la regió de 1 310-1 350 cm - 1 Tenen aplicació en síntesi orgànica a…
Margaret Sheridan
Música
Soprano irlandesa.
Entre el 1909 i el 1911 estudià a la Royal Academy of Music de Londres, i posteriorment fou deixebla d’A Martino a Itàlia, país on amplià la seva formació El 1918 debutà a Roma amb La bohème , òpera de G Puccini que interpretà novament un any després al Covent Garden, sala on presentà les primeres funcions britàniques de l’òpera Iris , de P Mascagni Entre el 1922 i el 1924 actuà a la Scala de Milà, tot i la seva vinculació al Covent Garden, on cantà fins el 1930 Es presentà amb èxit en diversos teatres italians, en els quals desplegà les seves qualitats gràcies al color característic de la…
Lucas Osiander
Música
Teòleg i compositor italià.
Fill del conegut reformador Andreas Osiander, estudià teologia i exercí com a pastor reformat en diverses ciutats alemanyes Fou també un important teòleg protestant Publicà Fünffzig Geistlichhe Lieder und Psalmen Nuremberg, 1586, el primer llibre de corals polifònics alemanys en l’estil cantionale , això és, polifonia homofònica a quatre veus i amb la melodia del coral a la part superior, que amb el temps arribà a ser el més característic de la música reformada L’objecte d’aquest estil era aconseguir la participació dels fidels en el cant litúrgic de l’església reformada El seu model foren…
polifonia
Música
Pràctica musical que es considera la major contribució de l'Edat Mitjana a la història musical d’Occident, tot i que el terme polifonia no formava part del lèxic medieval i no començà a utilitzar-se fins al Renaixement.
La polifonia fou, en certa manera, el resultat del característic racionalisme occidental que ja començava a imposar-se en molts altres aspectes durant l’època medieval Els primers exemples de polifonia medieval aparegueren al segle IX en els tractats teòrics anònims Musica enchiriadis i Schola enchiriadis Es tracta, però, de formulacions teòriques que únicament intenten descriure una pràctica improvisatòria Els primers testimonis escrits de polifonia pràctica daten del segle XI La primera forma polifònica fou l' organum , que evolucionà a través de diverses formes i procediments tot al llarg…
efecte de quelat
Química
Fenomen consistent en un gran augment de l’estabilitat dels complexos de coordinació quan llurs lligands són multidentats i originen quelats, respecte a complexos molt semblants amb lligands monodentats.
N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels factors estèrics…
noves rimades
Literatura
Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i XV, es…
lleopard

Lleopard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels fèlids.
Fa aproximadament 1,50 m de llargada, 1 m de cua i 0,80 m d’alçada a les espatlles, de cos àgil i musculat, cap gros arrodonit i pelatge característic de fons falb amb matisos que van fins al groc pàllid, amb un gran nombre de taques negres amb el centre clar, sobretot al cap, al coll, a la cua i a les extremitats Viu en tota mena d’hàbitats, tant en boscs tropicals com en zones àrides, a la muntanya i a la plana Caça individualment o per parelles, i s’alimenta d’antílops, zebres, bous, etc S'enfila als arbres amb facilitat Entre els fèlids, és el que té una àrea de distribució més extensa,…
aede
Literatura
Poeta i cantor cortesà professional de l’època heroica grega.
Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a la taula del rei davant un públic principesc i noble La seva poesia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina