Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
Els agaricals
Aquest ordre, amb uns 230 gèneres i més de 4000 espècies, comprèn la majoria dels bolets carnosos Els carpòfors, en general de vida curta, putrescibles, tenen gairebé sempre un peu central i un barret que porta a sota un himenòfor format per làmines La carn no presenta esferòcits ni és friable fràgil i granelluda El desenvolupament és típicament hemiangiocàrpic , però també pot ésser pseudoangiocàrpic o gimnocàrpic Els primordis maduren com un tot, i no poden englobar els obstacles Hi pot haver un vel universal i/o un vel secundari, que poden formar després volva, anell o…
Teniasi
Patologia humana
Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…
ramaderia

Ramat d’ovelles (Badajoz)
© Lluís Prats
Ramaderia
Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.
En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats…
tènia de l’home
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tènids, que presenta una doble corona de ganxos a l’escòlex, seguit d’un coll on proliferen, per intercalació, nous anells; pot contenir fins a 1 000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d’ous, i s’alliberen amb els excrements.
Ingerits del sòl pels porcs, es converteixen en oncosferes i després en cisticercs L’home se n'infecta en ingerir carn de porc poc cuita l’escòlex es fixa a l’epiteli intestinal i origina la tènia adulta L’home pot ésser, també, hoste intermediari quan n'és infectat en menjar verdures crues i poc netes, on s’han fixat els ous llavors els cisticercs s’estableixen en centres nerviosos, als ulls, etc La tènia a l’intestí ocasiona sobretot trastorns gàstrics i nerviosos L’acció d’un antihelmíntic i un purgant salí l’elimina L’escòlex pot regenerar tot l’estròbil de 2 a 8 m en un…
organització comuna de mercat
Economia
Cadascuna de les organitzacions creades dins la Unió Europea per a l’articulació de la política agrària comuna.
Cada organització afecta un producte o família de productes i són les encarregades de les operacions de regulació del mercat, d’aplicar les normes de producció i comercialització i de millorar les condicions de comercialització tenen una forta influència a l’hora de fixar els preus agraris La primera OCM que es creà fou la dels cereals, els derivats dels cereals i el vi el 1962, i posteriorment les dels productes lactis, la carn de boví i l’arròs La reforma de la PAC i els acords del GATT fan que les organitzacions comunes de mercat hagin d’adaptar-se per fer front a aquestes…
epizoòtia
Veterinària
Malaltia contagiosa que afecta un gran nombre d’animals d’una espècie o més d’una en un extens territori i es transmet amb gran rapidesa.
Els principals mitjans de transmissió són per contacte directe d’un animal a l’altre, per l’home o per l’alimentació El seu origen pot ésser per migració d’animals salvatges, per contagi d’aliments, per insectes, etc Per a combatre la difusió d’aquestes malalties, cada estat té unes lleis basades en uns punts comuns declaració obligatòria, aïllament, sacrifici i destrucció de l’animal contagiós, vacunacions, prohibició de transports i mercats, confiscació de grups d’animals malalts i prohibició del consum de llur carn, etc Les epizoòties més corrents són la ràbia, la pesta bovina…
engreix
Zootècnia
Acció d’engreixar un animal per mitjà d’una alimentació adequada.
Hom l’aplica solament als animals i races destinats a la producció de carn El període d’engreix depèn de l’animal de què es tracti Així, en l’aviram l’engreix comença l’endemà mateix del naixement per contra, en els porcs comença al final del deslletament al cap de sis a vuit setmanes del naixement La duració d’aquest període depèn de la raça, del pes que hom vol aconseguir i de l’aliment emprat La tècnica de l’engreix varia segons l’aliment aliment únic durant tot el el procés o disminució gradual del contingut energètic, la presentació en forma granular, en pasta, etc i el…
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…
bacant
Religions de Grècia i Roma
Integrant del seguici de Bacus.
Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí…
àteles

Àteles penjada d'una branca
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids, anomenats també mones aranya, que tenen les extremitats molt llargues i fràgils, i la cua, que és prènsil, també molt llarga.
Els manca el dit polze, o és molt reduït els altres dits són llargs i prims, com ganxos Mesuren mig metre d’alçària i són de colors variables segons les espècies, des de tons daurats fins a negres Tenen el cap petit i la cara glabra llur encèfal és una mica més desenvolupat que el de la resta dels platirrins Habiten en grups als boscs espessos i menen una vida exclusivament arborícola Es traslladen saltant d’una branca a l’altra, penjant-se pels braços i per la cua braquiació S'alimenten de vegetals i de fruites Habiten Mèxic i el Brasil L’espècie A variegatus és pròpia de l’alt Amazones Llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina