Resultats de la cerca

Segon fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fet presoner de petit a Perpinyà per part del seu oncle Pere II de Catalunya-Aragó 1285, fou traslladat a Torroella de Montgrí i al castell Nou de Barcelona, amb els seus germans Pogué fugir i fou educat a la cort francesa El 1302, en ingressar el seu germà gran Jaume a l’orde franciscà, fou jurat hereu del tron de Mallorca El 1304 es casà amb Maria de Nàpols , filla de Carles II de Nàpols, matrimoni apadrinat per Jaume II de Catalunya-Aragó A la mort del seu pare, el 1311, fou proclamat rei i coronat a la seu de Mallorca L’any…

Era filla d’Arnau de Saga i de Guillema, senyors de part de Berga i altres béns del Berguedà, vinculats a la família Berga comtat de Berga El 1265 es casà amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera Osona i senyor de Voltregà i altres indrets a Osona, fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, també amant de Jaume I, desbancada després per la nora Sibilla Foren pares de cinc fills El 1275, ja amant del rei, deixà el marit després d’intentar en va una anullació del seu matrimoni El mateix any el rei li feu importants llegats a València, en especial el castell de Tàrbena, i també li…

Aquest castell es trobava dins l’antic terme de Guissona i centrava una quadra o partida autònoma que era situada a l’est de la vila De l’antic llogaret que hi hagué a l’indret, no n’han pervingut vestigis Es tenen referències del castell de Fluvià des del 1040, any en què es redotà l’església i la canònica de la Seu d’Urgell En aquests moments consta que es trobava inclòs dins el terme del castell de Guissona i que pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell Els Fluvià foren els feudataris del lloc Van tenir una destacada intervenció en la reconquesta d’aquest sector del país i ajudaren tant…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El 1915 impulsà i…

La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva germana Un cop aclarit l’equívoc es desfà el matrimoni anterior i qui hauria d’haver estat…

A la banda sud-occidental del terme hi ha el poble de Belltall, situat a la part més meridional dels Comalats Una de les primeres referències documentals del castell de Belltall data de l’any 1079 o 1080, en l’escriptura de donació que el comte Ramon Berenguer II feu a Bernat Amat de la quadra de Poal, situada en el terme del castell de Forès, on es menciona, entre les afrontacions territorials de l’esmentada quadra, el castri de Belltall També, el mateix any 1079, hi ha notícia que Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalèn cediren al matrimoni format per Mir Oromir i Englésia el puig…

Situació Un dels angles de l’edifici central d’aquest castell, del qual queden pocs vestigis ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació situada al cim del turó, anomenat de la Miloquera, que hi ha al costat del poble de Marçà Mapa 32-18471 Situació 31TCF155551 Des del costat de l’església del poble de Marçà cal seguir un camí carreter que porta fins a una creu, de darrere de la qual surt un corriol força abrupte que puja fins al cim del turó on es construí el castell JBM Història Marçà va ser un nucli sarraí ocupat ben aviat pels cristians La primera notícia referida al castell correspon al…

Situat a la riba dreta de l’Ebre, a la confluència amb el Queiles, és el centre comercial de la Ribera Tudelana Té indústries derivades de l’agricultura conserves i de pinsos, cellulosa, arts gràfiques, etc Ciutat de fundació romana Tutela , la seva posició estratègica a les ribes de l’Ebre la convertí en un baluard de la frontera superior d’Al-Andalus durant els segles de dominació sarraïna segles VIII-XII Als segles VIII i IX estigué en mans de la família muladí dels Banū Qasī, i fins al segle XII, juntament amb Saragossa, Lleida i Tortosa, contribuí decisivament a contenir…

En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó Pere II, fill…