Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
Castell i Vila Vella (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Típica població que es dreça en un penyal sobre el mar TAVISA D’esquena a mar, als peus del vessant nord-oest del promontori que confronta el cap de Tossa, es troba la turística Vila Vella, protegida per un clos murat als sectors més vulnerables que donen a la badia i a la costa Al cim d’aquest promontori hi havia un castell que controlava un ampli territori, defensant la vila dels atacs tant per mar com per terra Les restes d’ocupació ibèrica i romana que s’hi han trobat confirmen, la posició estratègica del lloc Aquesta fortificació fou convertida en època moderna en molí, i…
Personatges de l’any 2017
Relació de personatges destacats de l'any 2017 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Casey Affleck El 26 de febrer, l’actor, director i guionista nord-americà Casey Affleck va rebre l’Oscar al millor actor principal per l’actuació a Manchester by the Sea Karen Armstrong El 20 d’octubre, la historiadora de les religions anglesa Karen Armstrong va rebre el premi Princesa de Asturias de ciències socials Karen Armstrong © Fundación Princesa de Asturias Joan Baixas i Àrias El 29 de juny, el pintor i director teatral Joan Francesc Baixas i…
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
Alcanó

Alcanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben les alçades…
Santa Cecília de Riutort (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació A l’extrem de ponent del terme municipal i vora el límit amb el terme de Brocà hi ha l’església de Santa Cecília de Riutort Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13,2 —y 77,2 31 TDG 132772 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet Passada l’antiga estació del carrilet, entre els punts quilomètrics 67 i 68, cal seguir per una pista, difícilment practicable En arribar a la primera volta, a mà esquerra i a tocar de la carretera, hom podrà veure ja l’…
Torre del Badorc o castell de Castellet (Piera)
Art romànic
Situació Torre primerenca de planta ellíptica que forma un dels dos nuclis defensius d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de dos turons contigus que crestegen un serrat que s’estén al NE del Badorc i al S de Piera Des d’aquest indret es controla la vall del riu Anoia Sota seu ara s’estén una urbanització Mapa 35-15391 Situació 31TCF942954 Seguint la carretera que va de Martorell a Capellades, poc abans d’entrar a la població de Piera cal agafar la carretera de Can Bou Després d’uns quants quilòmetres s’entra a la urbanització de Can Claramunt i, més…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…
Castell de Conesa
Art romànic
El lloc de Conesa és citat al segle XI en una escriptura per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i Bernat Llop un extens territori per tal que hi bastissin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Hi ha, tanmateix, una certa discrepància pel que fa al moment en què fou atorgat aquest document la seva data, el 1038, és errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que la data exacta…
Expansió i millora dels conreus
Possessió mallorquina, JNadal, sd, coll part JG La producció agrària va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, i aquest creixement es produí principalment perquè es posaren en conreu terres ermes És el que s’anomena un creixement extensiu La superfície conreada va augmentar de manera notable encara que sigui difícil de quantificar Els masos de la Catalunya Vella, que retenien bona part dels boscos i erms, van cedir a subemfiteutes i rabassaires petites parcelles de terra per ésser desboscades i posades en conreu Al Solsonès i al Berguedà, per exemple, es multiplicaren…
Els musulmans a les Balears
L’any 1232, Jaume I concloïa les operacions de conquesta de Mallorca en obtenir la submissió d’un grup de musulmans refugiats a les muntanyes A partir d’aleshores, les Balears oferiren un panorama sociopolític peculiar El rei detingué el domini feudal sobre l’arxipèlag i va lliurar privilegis que afectaren les Illes, tot i que la seva sobirania es trobava mediatitzada per la concessió de Mallorca a l’infant de Portugal, pel tractat de vassallatge de Menorca ambdós del 1231 i perquè Eivissa es mantenia sota control musulmà En resum, doncs, Jaume I governava un territori amb una població…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina