Situació
A l’extrem de ponent del terme municipal i vora el límit amb el terme de Brocà hi ha l’església de Santa Cecília de Riutort. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: × 13,2 —y 77,2 (31 TDG 132772).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet. Passada l’antiga estació del carrilet, entre els punts quilomètrics 67 i 68, cal seguir per una pista, difícilment practicable. En arribar a la primera volta, a mà esquerra i a tocar de la carretera, hom. podrà veure ja l’església, dalt d’un turonet. (JVV)
Història
Santa Cecília de Riutort situada a la històrica vall de Lillet fou una església regentada i dependent del priorat de Sant Jaume de Frontanyà. Part de les terres que envoltaven la parròquia pertanyien, però, als dominis dels grans monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Santa Maria de Ripoll.
L’església depenia del priorat de Frontanyà, però estava subjecta al bisbat d’Urgell.
Una de les primeres referències documentals al lloc de Riutort el vincula ja al monestir de Ripoll; l’any 880 el prevere Ariolf donava a Santa Maria de Ripoll les possessions que ell tenia a la vall de Brocà, als llocs i viles de Cerdanyola, Cosp, Brocà i Riutort.
L’any 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà se cita també el lloc de Riutort com a centre d’unes propietats del monestir: un mas amb les seves terres i vinyes i els seus molins Et in Rivotorto, maso .I. cum terras et vineas et molendinos).
L’any 1168 Arnau de Vilanova va vendre a carta de gràcia la tercera part del delme que rebia de Santa Cecília de Riutort pel preu de 120 sous barcelonins: és la primera menció a l’església de Riutort que coneixem. Pocs anys després, l’abat de Sant Llorenç prop Bagà comprava a la família Vilanova per la quantitat de setanta morabatins, el terç del delme que tenien a la parròquia de Santa Cecília de Riutort (ipsum meum tertium decimae quod habeo et teneo in parrochia Stae. Ceciliae de Rivotorto).
La vida espiritual i religiosa de la parròquia de Santa Cecília i la mateixa església depenien, però, de la comunitat augustiniana de Sant Jaume de Frontanyà; el prior de Sant Jaume proveïa de rector a la parròquia de Riutort primerament amb frares o canonges i més tard amb clergues regulars. L’any 1278 el prior de Sant Jaume va vendre el delme que rebia de Riutort amb el consentiment dels frares i canonges de la comunitat, especificant que aquesta parròquia havia de tenir dues categories de membres per a regentar-la: els frares i els canonges.
L’any 1279 el prior Guillem de Frontanyà contractava amb el clergue Bernat Gaamir la venda del delme, en una tercera part, de Santa Cecília, en canvi, que l’esmentat Gaamir servís en totes les funcions a Riutort i a la seva sufragània de Santa Magdalena de Soriguera. En aquest contracte el prior de Frontanyà es comprometia a defensar el rector de Riutort de les contribucions i exigències dels procuradors del bisbe d’Urgell; així l’any 1312 el rector de Riutort es queixava al prior quan el visitador Galceran Sacosta visitava la parròquia i en confirmava el caràcter i la dignitat.
Normalment, l’església de Riutort era servida per canonges regulars procedents de Sant Jaume de Frontanyà, però des del segle XIII foren diferents els capellans que regentaven Riutort, capellans que a la vegada, i amb el consentiment del prior, subarrendaven les funcions parroquials de Santa Cecília. Aquesta situació irregular fou sovint problemàtica i els enfrontaments foren constants al llarg de l’edat mitjana.
L’any 1322 els enfrontaments entre el prior de Sant Jaume i el rector de Riutort tenien com a punt més conflictiu el fet que el capellà de Riutort no volia servir la sufragània de Santa Magdalena de Soriguera al·legant que els anys li impedien fer aquest servei.
L’any 1632 l’església de Santa Cecília de Riutort era ja sufragània de Sant Martí de Brocà, caràcter que mantenia el segle XVIII. Al començament del segle XX l’església ja no tenia culte. (RSR)
Església
Una vista de l’interior de la capella amb la capçalera al fons.
Luigi
L’església de Santa Cecília de Riutort és un senzill edifici muntat a base d’una nau rectangular, de mides mitjanes, possiblement rematada a llevant per un absis semicircular, element aquest avui desaparegut. Hom no pot pas assegurar que l’edifici tenia absis originàriament, però l’arc que hom pot veure a llevant, de mig punt i força rudimentari, sembla el que marcava l’obertura d’una capçalera l’existència de la qual caldria confirmar amb una excavació.
Aquest edifici, originàriament havia d’ésser més espaiós, com ho palesa el fet que el mur de tramuntana segueix més enllà del mur de ponent, ha estat aparellat amb uns blocs de pedra més aviat petits, escantonats a cops de martell i sense polir, col·locats en filades uniformes i a trencajunt. Tot plegat forma un conjunt polit i ordenat. Els murs externs es troben totalment despullats. No és visible tampoc cap tipus d’ornamentació com no sigui el mateix aspecte que ofereix un aparell, el qual encara té els forats utilitzats per a aguantar la bastida.
El mur de migjorn té oberta la porta d’entrada; damunt seu i a un nivell molt superior hi ha una curiosa finestra, molt petita i rústega. En algun moment aquest mur devia cedir o amenaçava obrir-se, amb el consegüent esfondrament de la coberta, puix que fou apuntalat amb dos massissos contraforts col·locats vers el cantó de llevant.
El mur de ponent té també una finestra de doble esqueixada; aquest mur ha estat coronat amb un campanar d’espadanya de dues finestres, avui mig esfondrat.
La nau és coberta amb una volta de canó, feta amb unes dovelles molt petites.
Al centre de la nau i per uns graons hom pot baixar a una petita cripta, on hi ha encara visible el forat d’una sepultura. Aquesta cripta —més aviat es tracta d’un recinte funerari— és coberta amb volta de canó.
Segons opinió de X. Sitjes, aquest edifici fou projectat inicialment amb una nau rectangular molt llarga i rematada amb un absis rectangular també força més llarg del normal. La nau era coberta amb una volta que reposa damunt uns arcs a la manera de les construccions del segle XI. Alguna causa important feu que el pla inicial de Santa Cecília fos alterat; així, quan l’obra ja tenia els fonaments, el mur de tramuntana i l’arc triomfal construïts, una tercera part de la nau fou bruscament escurçada pel cantó de ponent, a migjorn fou aixecada una paret sense arcades interiors i l’arc triomfal fou aparedat. D’aquesta manera ha restat una construcció originàriament del segle XI, però acabada el segle XII, amb elements ja clarament romànics tardans (la porta d’entrada, de dovelles molt grosses, i les finestres).
L’edifici es troba totalment abandonat i en procés d’esfondrament. (JVV)
Bibliografia
- Ramon d’Abadal: Els primers comtes catalans, Vicens Vives, Barcelona 1961, pàg. 137
- F. Martínez Solsona: Sant Jaume de Frontanyà. Mil anys d’història i geografia, Granollers 1967, pàgs. 29-36
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, Barcelona 1950, vol. III, pàgs. 51, 91, 110, 117, 258-260
- X. Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 106-109
- J. Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 285