Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
palafit

Palafit a l'Ammersee (Alemanya)
Arquitectura
Cadascun dels pals de fusta, ferro o ciment armat que hom enfonsa a terra i damunt els quals és construït un habitatge o un edifici.
pedra seca

Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
grada
Transports
Estructura de fusta, de ferro o de ciment armat, en forma de pla inclinat, sobre la qual hom construeix o carena els vaixells a les drassanes.
La grada ha de tenir una resistència i unes dimensions adequades als vaixells més grans que hom hi ha de construir i una inclinació entre un 8% i un 15% per a poder acarar les naus construïdes o carenades
chert
Mineralogia i petrografia
Concreció silícica opaca, formada generalment en el si d’una altra roca i constituïda per l’acumulació d’espícules unides per un ciment de calcedònia microcristal·lina.
Els cherts es donen principalment a les sorres del Cretaci inferior i a les calcàries carboníferes
Porreres
Porreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE des Pla, lleugerament accidentat pels aturonaments de Migjorn relacionats amb el puig de Randa: puig de Monti-sion (282 i 294 m alt.), on hi ha l’antic oratori i col·legi de Monti-sion de Porreres
, puig de son Mulet, de son Nebot, etc.
Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic molasses i amb argiles quaternàries a les fondalades A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella 943 ha que, juntament amb les pinedes de pi blanc 805 ha i els alzinars residuals 96 ha, componen la superfície inculta L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu Predominen els cultius herbacis 3 553 ha i els fruiters de secà 2 050 ha El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6%…
Trípoli
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa del Líban Nord, Líban.
Situada a la costa nord, en una regió rica en oliveres i tarongers El seu port, Al-Mīnā’, és una important escala petroliera, i a la seva refineria desemboca l’oleoducte de Kirkūk Iraq també és base d’una important flota pesquera Hi ha indústries tèxtils, del ciment, del sabó i alimentàries A causa de la guerra civil de 1975-76, de la inestabilitat política i les lluites que l’han seguida i de la guerra entre l’Iraq i l’Iran —que ha afectat la indústria petroliera de la ciutat—, ha perdut importància econòmica i internacional Fundada per tiris, sidonis i aradians segle VII aC, la ciutat fou…
Lloseta
Vista general de Lloseta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al raiguer de la serra de Tramuntana, que ocupa la vall del torrent de s’Estorell, el qual talla perpendicularment les sèries plegades meridionals de la serralada fins a sortir al raiguer.
La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest…
Quito

Església de La Compañía de Quito
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Equador i de la província de Pichincha.
És situada a 2 800 m, a la falda E del volcà Pichincha, a la vora del riu Machangara El creixement de la ciutat ha quintuplicat la població al llarg del s XX, desenvolupament motivat, en part, per la construcció del ferrocarril a Guayaquil, que també impulsà la industrialització de la ciutat productes alimentaris, químics, indústria tèxtil, joieria, ciment És el centre polític, cultural i comercial del país Hi passa la carretera Panamericana Arquebisbat Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Central del Ecuador, fundada el 1769 Escuela Politécnica…
handbol

Handbol. Esquema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Esport
Esport de conjunt practicat bàsicament amb les mans entre dos equips, de set jugadors cadascun, que miren d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.
El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina