Resultats de la cerca
Es mostren 1568 resultats
Tayyib al-Salih
Literatura
Escriptor sudanès en llengua àrab.
De molt jove anà a viure a Khartum, on estudià al Gordon Memorial College El 1952 anà per primer cop a Londres, on visqué la major part de la seva vida i on treballà al servei àrab de la BBC També treballà al ministeri d’informació de Qatar i ocupà diversos càrrecs de la UNESCO a París De la seva obra sobresurt la novella Mawsim al-hijrah ilā al-shamāl ‘Temps d’emigració al Nord’ 1966, considerada un clàssic de la literatura àrab contemporània, en la qual exposa el conflicte cultural que provoquen el colonialisme i les seves seqüeles a través de la metàfora d’un jove exiliat…
Giorgio De Chirico
Pintura
Pintor italià.
A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració…
Michelozzo
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Michelozzo di Bartolomeo Michelozzi, arquitecte, ornamentista i escultor.
Format com a arquitecte amb FBrunelleschi, en fou el deixeble principal Treballà al convent de San Marco a Florència 1437-52, on reconstruí els claustres, la biblioteca i l’església Protegit per Cosme el Vell , inicià 1444 la construcció del Palazzo Medici-Ricardi, de planta quadrada i pati central, que és la seva obra cabdal i un model del palau urbà renaixentista En els seus treballs de decoració predomina la solemnitat del gust clàssic i el linealisme espacial villes de Careggi i de Cafaggiolo, prop de Florència El 1460 anà a Milà, on donà a conèixer l’estil florentí combinat…
Wang Yangming
Filosofia
Filòsof xinès neoconfucianista.
Al llarg de la seva vida, molt activa, exercí diverses funcions civils i militars Trobant-se a l’exili, en una mena d’illuminació sobtada comprengué el sentit d’una frase de l' Estudi gran i inicià la seva producció filosòfica, basada en gran part en aquest clàssic Entronca amb els plantejaments de Zhu Xi, però s’acosta més a Lu Xiangshan en les sentències en recull la identificació de la ment amb el li i el consegüent innatisme cognoscitiu Cal entendre aquest pensament centrat en l’enfocament moral la llei moral és a l’interior i no en les coses externes, i hom la reconeix…
Heinrich von Kleist

Heinrich von Kleist
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fill d’un oficial de l’exèrcit, abandonà la carrera de les armes i es dedicà a la filosofia, en la qual fou molt influït pel pensament kantià Viatjà per França i Suïssa, però tornà al seu país, on fruí d’una certa posició, fins que, en ocasió de la invasió francesa 1806, fou empresonat Establert, finalment, a Dresden, amb els anys remogué el caliu de la seva antiga dèria suïcida juntament amb Henriette Vogel, la muller d’un amic seu, de la qual hom diu que estava enamorat, se suïcidà Romàntic d’esperit i de sensibilitat, però clàssic per l’estil i la composició dels seus drames…
Guy de Maupassant

Guy de Maupassant
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…
Altan Kan
Història
Sobirà de Mongòlia (1543-83).
Net de Dayan Kan, s’afermà en la branca sud-mongòlica dels ordos i dels tumet i conquerí un ample territori entre Huh Nur i Jungària Atacà la Xina i arribà a assetjar Pequín 1550 Per tal d’obtenir la pau li fou conferit un títol de príncep xinès Menà, després, una vida mig sedentària a Huh Hoto Els seus ingressos provenien no solament de les expedicions guerreres, sinó també del comerç amb els xinesos Afavorí la reintroducció entre els mongols del budisme tibetà, la influència del qual havia seguit la sort de la dinastia Yuan, eliminada de la Xina l’any 1368 Rebé el tercer dalai-lama, de la…
Benjamin Jonson
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Orfe d’un predicador, i criat per un paleta, aprengué aquest ofici i serví com a soldat a Flandes després fou, des del 1597, actor i autor Escriví nombroses comèdies i dues tragèdies, Sejanus 1603 i Catilina 1611, en què sobre una estructura simple es destaca l’estudi de caràcters i la intenció satírica Les dues comèdies més reeixides són Volpone or the Fox 1605 traduïda al català per Rafael Tasis i The Alchimist 1610, i també Every Man out of his Humour 1598, que el féu famós, i The Poetaster 1602 És autor de nombroses màscares masques per a la cort de Jaume I The Masque of Queens, The…
Irène Jarski
Música
Soprano i pedagoga francesa.
Estudià arpa, dibuix i ballet clàssic, i posteriorment centrà la seva formació en el cant Els anys 1964 i 1965 guanyà dos primers premis de cant al Conservatori de París, i el 1967 el premi Erik Satie, mentre formava part de la companyia Renaud-Barrault, en la qual romangué entre el 1961 i el 1964 Des del 1972 és professora del Conservatori Experimental Pantin, que dirigí entre el 1977 i el 1980 Aquest darrer any fundà a París el taller ’La veu contemporània', i el curs 1980-81 fou titular d’una beca d’investigació sobre experimentació de simulació de paraula en laboratori des…
Jurij Sergejevič Kasparov
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Moscou, on fou alumne de M Culaki i E Denisov El 1985 guanyà el premi del Concurs de la Unió de Compositors, per la seva Simfonia núm1, "Guernica" , i el 1989 guanyà el Guido d’Arezzo amb Ave Maria Si bé al començament s’adscriví a un corrent quasi clàssic dins el llenguatge postserial, posteriorment ha anat eixamplant les possibilitats combinatòries, tant tímbriques com estilístiques Amb la microsimfonia Gènesi 1989, l’estructura deixà pas a la textura, com en el Concert per a oboè 1988 Com a compositor ha anat concentrant la seva obra en petits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina