Resultats de la cerca

Fundada el 1980, es creà com a continuació d’un seguit d’entitats excursionistes d’aquesta ciutat El 1905 es fundà el Centre Excursionista de l’Urgell i la Segarra El 1927 es creà dins de l’Ateneu un grup excursionista que, el 1929, donà lloc al Centre Excursionista Tàrrega El 1933 es constituí el Grup Excursionista o Ara o Mai El 1970 la secció excursionista d’aquest últim grup s’inscrigué a la Federació Catalana de Muntanyisme Se centrà en l’alta muntanya, l’escalada, l’espeleologia, l’excursionisme i l’esquí Amb prop de 200 socis, organitza anualment la Caminada Popular de l’Urgell, el Km…

Comprèn l’illa gran de la Terra del Foc i una sèrie d’illots més al S Navarino, Hoste, Santa Inés, Desolación, Los Estados, etc Dividit entre l’Argentina i Xile, la frontera passa pel mig de l’illa gran la banda oriental, planera, pertany a l’Argentina i constitueix una província 21 263 km 2 la banda occidental, muntanyosa, pertany a Xile 49 208 km 2 La zona muntanyosa és constituïda bàsicament per la serralada de Darwin, continuació del Andes Cerro Italia, 2 350 m, on abunden les glaceres Els centres més importants són Ushuaia, capital de la província argentina de la Terra del Foc, i…

S'inicia al N de Trieste i, al llarg d’uns 500 km, s’eixampla en recórrer Eslovènia, la Dalmàcia, a la meitat S de Croàcia, i entrar posteriorment a Bòsnia i Hercegovina i a Montenegro Iugoslàvia, el territori del qual ocupa gairebé en la seva totalitat i on ateny l’altitud màxima Durmitor, 2 512 m El seu contacte amb el sistema alpí estricte és establert a través de la línia insúbrica, dislocació de gran importància estructural i interpretada de manera diversa pels geòlegs Per la banda de la mar Adriàtica, els eixos de plegament són parallels al litoral i han fet una costa abrupta que ha…

Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer, amb un mètode convencional, el valor de l’angle AOB, essent A i B dos punts situats sobre aquestes direccions i O el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Si després hom desitja efectuar reiteracions, fa girar el cercle graduat de l’aparell de mesura un angle q , que és el nombre enter que resulta de dividir 180° per n Per fer això, després de la primera mesura hom inverteix la ullera per portar-la a la seva posició inicial, i a continuació hom dóna a la seva part…

La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El…

Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…

Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals de la…

Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere policíac, es…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache  Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…

Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys metamòrfics Dels seus…