Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
Cargols i cargolades
Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…
Unarre
Poble
Poble (1.218 m alt.) de municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall; de la seva església parroquial, dedicada a Sant Julià, depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d'Aurós.
La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç
Mecanismes de contracció i relaxació de les fibres cardíaques
Fisiologia humana
La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal…
La investigació científica i tècnica al País Valencià
Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del 1986,…
microelectrònica
Electrònica i informàtica
Branca de l’electrònica que tracta del disseny, de la producció i de l’aplicació dels dispositius electrònics de petites dimensions, en els quals els diversos components són disposats en gran densitat sobre una plaqueta o substrat gràcies als principis de la integració
.
La microelectrònica permet de construir aparells de volum i pes reduïts i alhora d’una gran fiabilitat i economia Té aplicacions especialment en telecomunicacions, control i regulació industrials, ginys espacials, ordinadors, etc, i, en general, en tècniques digitals En aquests darrers anys, l’evolució de la microelectrònica ha estat notable pel que fa a l’aparició de nous components i dispositius electrònics díodes, transistors, fotoacobladors, memòries i sobretot el microprocessador i a les noves tecnologies de fabricació de circuits integrats circuit integrat, on com més va més s’…
cinema africà
Cinematografia
Cinema dels pobles de l’Àfrica negra.
El desenvolupament del cinema com a indústria i com a mitjà d’expressió a l’extensa zona excolonial o colonial africana varia segons els països colonitzadors de cada àrea Així, a les colònies i als països independents amb domini polític blanc i règim discriminatori, no hi ha cinema autòcton A l’Àfrica de llengua francesa, destaca la producció senegalesa, la més rica Entre els seus autors, el novellista i realitzador Ousmane Sembéné ha fet arribar la seva obra cinematogràfica als públics europeus i als festivals internacionals Els seus films La noir de, 1966 Le mandat , 1968 Emitai , 1971…
resines acríliques

Propietats físiques dels esters acrílics
Química
Resines bàsicament formades pels polímers i copolímers dels èsters dels àcids acrílic i metacrílic, bé que els polímers i copolímers d’aquests àcids, juntament amb els de l’acrilamida i les seves amides substituïdes, presenten també certes propietats de caràcter de resina acrílica.
Els monòmers dels èsters acrílic acrilat i metacrílic metacrilat, malgrat ésser productes intermediaris, són destinats a la conversió de polímers i copolímers, que és llur reacció i aplicació més important La gran varietat d’alcohols que poden intervenir en el grup èster i la facilitat de copolimerització dels èsters acrílics amb ells mateixos o amb monòmers de tipus vinílic, ofereixen un assortiment de productes molt nombrós, variat i complex Aquests productes exhibeixen unes característiques de transparència, resistència química a la llum i a la intempèrie similars en tots ells Són…
túnel

Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són pràcticament…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina