Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
Faustí Barberà i Martí
Historiografia catalana
Metge, erudit i polític.
Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…
Origen històric i expansió del tabac
L’origen històric del consum del tabac no és conegut amb exactitud, però la seva expansió va començar a partir de la cultura asteca, en la vall de Mèxic El tabac formava part de la mitologia d’aquesta civilització, ja que hom el considerava la deessa muller de Tlaloc, déu de la pluja, que en fumar formava els núvols Des d’aquesta perspectiva, el tabac era present en els costums i ritus socials dels asteques Hom atribuïa efectes màgics al tabac, ja que el seu fum era considerat un element d’unió entre els homes i els déus, capaç de guarir malalties i de protegir els pobles Els primers…
Leonard Cohen

Leonard Cohen
© Arxiu FIB / Óscar L. Tejeda
Literatura anglesa
Música
Autor i intèrpret de cançons i escriptor canadenc d’expressió anglesa.
El 1955 es graduà en literatura anglesa a la Universitat McGill de Mont-Real i guanyà el premi McNaughton 1956 pel poemari Let Us Compare Mythologies 1956, inici d’una carrera literària, que comprèn novelles influïdes per la generació beat , plenes de dolor i pessimisme existencial, que foren molt aplaudides The Favourite Game , 1963 Beautiful Losers , 1966 poesia The Spice-Box of Earth , 1961 Flowers for Hitler , 1964 Parasites of Heaven , 1966 The Energy of Slaves , 1972, gènere en el qual aconseguí la seva màxima projecció com a escriptor obres curtes en què combina prosa…
,
Jordi Castellanos i Vila
Literatura catalana
Historiografia
Historiador de la literatura.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1970, fou collaborador de la Gran enciclopèdia catalana 1969-71 i, al mateix temps, assistí a les classes de Joaquim Molas als Estudis Universitaris Catalans, que influïren decisivament en la seva formació El 1970 fou lector de llengua espanyola i de llengua catalana a la Universitat de Durham L’any següent s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a professor de literatura catalana contemporània i, després de doctorar-s’hi 1983, el 1988 esdevingué catedràtic d’aquesta matèria A la mateixa UAB fou director del…
,
Rat-penat orellut meridional
La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues, quasi de la…
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la…
ofici diví
Cristianisme
Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…
edat del bronze

Difusió de la cultura del bronze
© fototeca.cat
Prehistòria
Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro.
Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina