Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Santa Maria de Vilamur o Mare de Déu de Medina (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista lateral de l’església on s’aprecien les diverses modificacions i ampliacions que ha sofert, les quals afecten també l’absis ECSA - A Roig L’església parroquial de Vilamur és al nucli urbà de la població de Vilamur, situada sobre la carretera de Sort a la Seu d’Urgell pel part del Cantó JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG486937 Història En la dotació de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell per part del bisbe Ermengol, l’any 1010, entre els béns que se li atorgaren figuren les parròquies de la vall de Siarb i les seves esglésies, Sant Sadurní, Santa Maria, Sant Martí de…
Sant Sadurní de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Fragment de l’interior del mur nord d’aquesta malmesa església, amb els arcs formers i les pilastres que sostenien els arcs torals ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní són pocs metres a l’esquerra de l’esvoranc on hi ha el castell de la Fabregada Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Història Aquesta església antigament tenia les funcions de parròquia del terme del castell de la Fabregada, les quals perdé posteriorment Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a…
Sant Ponç de Prades de la Molsosa
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia Les seves funcions no passaren de…
Castell de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Les migrades restes del castell coronen el penyal que hi ha sobre el petit nucli de Gavasa ECSA - J Bolòs Les escasses ruïnes del castell de Gavasa s’emplacen al cim d’un penyal rocós sota el qual hi ha la caseria de Gavasa, situada al sector central del terme, a la vora del barranc homònim, al nord-est de Peralta Mapa 31-12 288 Situació 31TBG862540 Per a arribar a Gavasa cal agafar una carretera local a mà esquerra que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri També s’hi pot accedir per la carretera local de Purroi a Binèfar Les restes del castell es troben concretament a…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia catalana
Cronista, genealogista i polígraf aragonès.
Membre d’una nissaga d’homes de lletres procedent de la població de Sallent de Gállego, al Pirineu aragonès Un avantpassat seu fou Juan Pedro Pellicer de Ossau, autor d’uns Anales de Ribagorza , que arriben fins l’any 1520 El seu pare, Antonio, també escriptor, es casà a Saragossa amb María de Salas y Tovar, i José fou el primer de quatre fills Un altre fill, Antonio, fou capità en els exèrcits de Felip IV i morí en acció bèllica Un fill de José, Miguel Antonio, escriví al final del s XVII uns annals de la monarquia espanyola medieval José Pellicer estudià dret a Salamanca, on conegué el…
Red Nacional de Ferrocarriles Españoles
Organisme estatal espanyol creat l’any 1941 per la Ley de Ordenación Ferroviaria y del Transporte por Carretera.
La seva creació significà l’estatització de totes les vies fèrries de l’amplària especial adoptada per l’Estat espanyol i responia a la necessitat de reconstruir les línies destruïdes per la Guerra Civil de 1936-39 Va absorbir les companyies dels principals ferrocarrils que travessen els Països Catalans Caminos de Hierro del Norte de España, Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, Ferrocarrils de València i Aragó És gestionada com una empresa privada però el seu president és nomenat pel ministre de transports Les necessitats de reconstruir i millorar el servei ferroviari portaren a una…
Santa Maria de Biosca
Art romànic
Situació Absis de l’església, ornat antigament amb un fris d’arcuacions que es va malmetre en sobreaixecar-lo, amb la part inferior del campanar decorat amb motius llombards, a mà esquerra ECSA-E Pablo L’antiga església parroquial de Santa Maria, desafectada, forma part del conjunt del castell de Biosca, que des del cim d’un turó domina pel nord el nucli urbà de Biosca, situat a la dreta de la riera del mateix nom Mapa 34-14 329 Situació 31TCG639340 Biosca, al nord de la comarca, és al costat de la carretera C-1412, entre Torà i Sanaüja S’accedeix a l’església per uns carrerons que van de la…
Santa Maria d’Igualada
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera la vila fou primerament monacal i després reial Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957 En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena L’església es documenta a…
Agronomia 2015
Agronomia
La producció agrícola de cereals A Catalunya, la falta de pluges durant la primavera i el començament de l’estiu va comportar una notable disminució de la producció de cereals d’hivern, com l’ordi © Fototeca2 / Alexei Novikov / Fotoliacom L'hivern del 2015, El Niño, fenomen relacionat amb un debilitament dels vents alisis que té com a conseqüència un increment de l'energia emmagatzemada en les aigües tropicals de l'oceà Pacífic, es va presentar amb molta intensitat Segons la National Oceanic and Atmospheric Administration, des de l'hivern del 1997 no s'observaven unes condicions similars…
La transformació de les hortes valencianes
El sistema de regadiu del riu Xúquer Les zones de regadiu al País Valencià foren durant el segle XIX un espai alhora reduït, singular i decisiu des del punt de vista econòmic i de la configuració social Es tracta d’una sèrie de territoris litorals, al voltant dels rius Segura, Serpis, Xúquer, Túria, Palància i Millars Aquests constituïen els grans sistemes irrigats Hi havia altres perímetres de regadiu a zones més o menys disperses, amb una importància menor Tot plegat, significava un percentatge clarament minoritari un 20% de la terra conreada al País Valencià cap a mitjan segle XIX Amb tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina