Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
Castell de Toses
Art romànic
Situació Indret dels Castellassos, on, segons opinió d’alguns, era emplaçat el castell, els vestigis del qual, molt tapats, semblen endevinar-se damunt el turó V Hurtado L’emplaçament del que fou castell de Toses es troba dins el terme municipal de Toses, en un turó sobre el nucli urbà i al lloc anomenat els Castellassos, a uns 1 600 m sobre el nivell del mar Hom hi pot arribar tot seguint el camí de l’església i prenent el primer trencant a mà esquerra, que es troba tot just passada la darrera casa del poble S’hi ha d’anar forçosament a peu, pujant uns 15 minuts Mapa 255M781 Situació…
Sant Andreu Salou

Sant Andreu Salou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat a la conca mitjana de l’Onyar, a la dreta d’aquest riu Limita amb Campllong NE, Cassà de la Selva E i amb els municipis selvatans de Caldes de Malavella S i W i Riudellots de la Selva NW El territori és eminentment pla, amb una petita zona de bosc de pins És drenat per un seguit de rieres que desguassen a l’Onyar i que formen els límits del terme són la riera de Verneda, que fa de termenal a llevant, la riera de Gotarra, que recorre tot el sector nord-oriental, i la riera de Benaula, que coincideix amb el límit occidental A més del poble de Sant Andreu Salou,…
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La L mateixa…
Sant Martí de Fontanilles
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fontanilles des de tramuntana Com hom pot apreciar es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot pel fet d’haver estat restaurat amb un terrabastall, tant a la nau com a l’absis F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és a l’extrem septentrional del poble de Fontanilles, al seu punt més alt El nucli del poblet s’escampa, sense crear un espai urbà ben definit, per la carena i els vessants de llevant d’un serrat de poca elevació, però des d’on hom pot dominar amplis horitzons sobre la plana drenada pels cursos inferiors dels rius…
Fortificació de Rocamora o de Viladaspis (Argençola)
Art romànic
Situació Vista del mur occidental, l’únic que resta en peu J Marni Fortificació i restes d’un conjunt d’habitatges situats a l’extrem de la carena d’una petita serra que s’estén a l’est de la vall de Rocamora S’hi albira una àmplia panoràmica, sobre la torre del campanar o abans del castell d’Argençola, sobre d’altres pobles del voltant i fins a la serra de Montserrat JBM En arribar a Argençola, venint d’Igualada, cal seguir la carretera que surt a mà dreta Uns centenars de metres més enllà, després d’una baixada, hi ha una bifurcació cal agafar la pista de la dreta Quan s’arriba a les…
Casa forta de Galls Carnuts (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Façana principal, amb la porta d’entrada i diverses espitlleres J Fuguet El mas de Galls Carnuts, on hi ha les ruïnes de la casa forta-torre, està situat a uns 4 km de Selma, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límit amb el Penedès L’indret és estratègic, hom diria que idoni per a la defensa, en una petita elevació del terreny, vora un penya-segat, des d’on es veu perfectament el mas de Gateleda a l’altre costat de la barrancada, vers el nord-est Mapa 419 35-16 Situació 31TCF756823 Per a anar al mas de Galls Carnuts, cal situar-se d’antuvi al poblet del Pla de Manlleu Del…
Torre de la Vila (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Aquesta construcció, és bastida al cim d’una lleugera elevació —a uns 1 090 m d’altitud— situada a la part baixa d’una zona de camps o prats, des d’on hom domina una bona part de la vall del riu Mosoll Mapa 254M781 Situació 31TCG846705 Molt a prop del punt quilomètric 5 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, poc després de deixar a mà dreta el veïnat de la Pedra, cal agafar una pista que surt també a mà dreta, travessa la Ribereta i s’enfila fins als prats on hi ha aquesta construcció Torre Plantes i seccions dels diversos pisos de la construcció La torre de la…
Robert de la Riba
Música
Nom de religió del compositor i organista català Joan Sans i Balcells.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué…
Eventració
Patologia humana
És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina