Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
pilota
Indústria tèxtil
Manyoc de fils sobrers d’un ordit que el teixidor cabdella perquè no s’emboliquin amb els altres.
escaguitxar-se
Indústria tèxtil
Esfilagarsar-se, afluixar-se, l’entrellaçament dels fils d’una tela en alguna vora o en altre indret.
encomanar
Indústria tèxtil
Posar plegats tot al llarg dos o més fils, però sense retòrcer-los perquè formin un sol fil.
paper d’amiant
Tecnologia
Química
Paper fet amb fils d’amiant, que és resistent al foc i que hom empra com a aïllant.
LTE
Electrònica i informàtica
Estàndard de comunicacions mòbils sense fils amb gran capacitat de dades desenvolupat pel 3rd Generation Partnership Project (3GPP).
Malgrat ser una evolució de tecnologies anteriors com GSM ⁄ GPRS i UMTS, l’LTE incorpora canvis que fan que aquesta tecnologia sigui incompatible amb les anteriors Entre aquestes novetats, destaca una arquitectura de xarxa més simple que els seus antecessors, totalment basada en IP En el camp físic, combina OFDM amb l’ús de múltiples antenes MIMO i ample de banda variable de 1 a 20MHz, a més de la possibilitat d’emprar modulacions més agressives 64-QAM Ofereix velocitats de baixada de fins a 300Mbit ⁄ s i 75Mbit ⁄ s de pujada Amb aquestes característiques, l’LTE es comercialitza sovint com a…
Foment del Treball Nacional
Economia
Entitats culturals i cíviques
Confederació d’organitzacions empresarials i d’empreses de Catalunya.
Continuació de la Reial Companyia de Fils i Teixits de Cotó 1771, successivament ampliada rebé els noms de Comissió de Fàbriques de Fils, Teixits i Estampats de Catalunya, Junta de Fàbriques de Catalunya, Institut Industrial de Catalunya, Foment de la Producció Nacional, Institut de Foment del Treball Nacional i, a partir del 1889, Foment del Treball Nacional, any que incorporà el Foment de la Producció Espanyola El seu òrgan principal fou la revista El Trabajo Nacional , que aparegué a partir del 1892 el 1942 adoptà el nom d’ Información Económica , el 1943 recobrà…
Els passamaners
L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes hi havia les…
sendal
Indústria tèxtil
Tela preciosa de l’edat mitjana, esmentada per diversos autors entre els segles IX i XVI, d’origen oriental, fabricada a Itàlia ja al segle XII, ornamentada amb franges de fils de seda de colors o de fils d’or.
Fou molt emprada fins al segle XV per a ensenyes i banderoles i també com a folre de riques vestidures, ornaments de capells, coixins, etc
llibre electrònic
Llibre electrònic
© Andrey Lavrishchev / Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic fabricat especialment per a poder llegir llibres, diaris, revistes i altres documents digitals.
El llibre electrònic, també anomenat eBook o e-book , a partir de la seva nomenclatura en anglès, o bé lector de llibres digitals o lector de llibres electrònics, té un disseny que imita la forma i les dimensions del llibre de paper generalment A4 o A5 Generalment, els aparells acostumen a tenir fins a 1 cm de gruix, no superen els 500 grams de pes, consumeixen molt poca energia i poden arribar a emmagatzemar des de centenars fins a milers de llibres i documents digitals, segons el model Les pantalles generalment són monocromes, si bé comencen a aparèixer models en color La majoria de models…
selfactina
Selfactina a l’empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues parts, l’una…