Resultats de la cerca

En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…

S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX, la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges En l’anàlisi de l’…

Iniciativa d’un grup d’activistes socials, depengué de la Fundació Sant Pere Claver fins el 1998, que es constituí en fundació per dret propi Centrada inicialment al barri del Raval de Barcelona, el 1987 hi obrí un centre amb dutxa i rober, que el 1991 s’amplià amb un centre obert, els equips regulars de carrer i de visita als hospitals i l’obertura del Refugi, un centre d’acollida nocturn a partir del qual, a mitjan dècada de 1990, impulsà el Programa d’Accés a l’Habitatge Amb el radi d’acció estès a gran part de la ciutat, el 2001 establí el taller prelaboral La Troballa El 1994 adquirí uns…

Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera 1850, la casa Fages 1852, la casa Oriol 1859 i les cases Busés i Rodeja 1862 i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal —actual Museu Dalí—, en collaboració amb el pintor parisenc Félix Cagé 1848-50, l’església i el convent de la Divina Providència 1852, i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública A Girona collaborà amb Ildefons…

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…

Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d’ Álvaro Siza Vieira  i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi L’any 2001 rebé la Medalla d’Or Heinrich-Tessenow i el 2011 el premi Pritzker Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a…

Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes…

El terratrèmol de principi d’any va tenir conseqüències catastròfiques al voltant de 300000 morts i un nombre equivalent de ferits També va destruir prop de 200000 habitatges i va obligar a refugiar gairebé 1,5 milions de persones en campaments El país està immers en un estat de ruïna general i caldrà molts anys per a redreçar la situació A més de la catàstrofe humana, s’ha calculat que les conseqüències del terratrèmol tindran un impacte econòmic i social que representarà al voltant del 120% del PIB del país En definitiva, tenint en compte els dèficits històrics que arrossega…

Situació Aspecte exterior de la façana del mas ECSA - J Bolòs Casa de pagès d’origen medieval situada en un petit serrat, a ponent del poble i del castell de Gelida Mapa 36-16420 Situació 31TDF049882 Des de Gelida, hem d’agafar la carretera que porta a Sant Sadurní d’Anoia Havent sortit del poble, pocs centenars de metres més enllà, en el veïnat anomenat actualment de Cal Parenostres, veurem a mà dreta un trencall doble el camí inferior, un camí carreter, hi porta JBM Història No tenim, ara per ara, cap referència històrica documental sobre aquest mas, tot i que per la seva tipologia…

Situació Vista de l’indret de les Besses amb l’església de Santa Maria i el tossal on hi ha els vestigis del castell ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest antic castell es troben al cim d’un tossal que dominava el poble de les Besses, avui deshabitat, el qual es troba a la dreta del riu de Set, aigua avall de Cervià de les Garrigues Mapa 33-16 417 Situació 31TCF187892 Si seguim la carretera que va de Cervià de les Garrigues cap a l’Albagés, a uns 3 km surt una pista a mà dreta que duu en pocs metres fins a l’església i les restes del castell JBM Història Una de les primeres notícies de l’indret…