Resultats de la cerca
Es mostren 549 resultats
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
Les eusporangiades
A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts freds
L’aprofitament d’uns recursos hídrics insuficients o inabastables Balanç hídric d’algunes espècies vegetals del desert de Karakum Les plantes del Karakum tenen sempre un dèficit d’aigua molt baix, i molt allunyat dels valors determinats experimentalment com a letals El potencial osmòtic és elevat només en les halòfites Haloxylon , Salsola , adaptades a medis salins, mentre que les altres espècies presenten un valor alt únicament durant els períodes de secada Les taxes de transpiració són molt variables tal com s’esperaria, prenen valors més baixos en les plantes llenyoses com arbres i…
L’aprofitament dels recursos animals a l'alta muntanya
La cacera i la pesca De les activitats humanes relacionades amb la vida animal, la més important, a la muntanya, és, de molt, la ramaderia, que ha arribat fins i tot a modificar el paisatge a les muntanyes de les latituds temperades La caça, la pesca, l’apicultura itinerant que intenta aprofitar el retard en la floració de les plantes alpines mitjançant el trasllat temporal dels eixams a les zones més altes i altres activitats menors tenen una incidència molt secundària, encara que la caça fos en altres temps un factor important de la regressió de la fauna de muntanya L’activitat cinegètica…
pingüícula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.
Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants
potamogetonàcies
Botànica
Família d’helobials constituïda per plantes herbàcies aquàtiques, submergides o flotants, de fulles simples, de flors petites, verdoses, unisexuals o hermafrodites, aclamídies o amb un periant d’origen estaminal, reunides en espigues o en espàdixs, i de fruits normalment en núcula o en drupa.
Comprèn unes 120 espècies, d’aigua dolça i salada Potamogetonàcies més destacades Cymodocea nodosa cimodocea , algueró Posidonia sp posidònia Posidonia oceanica altina , alga de vidriers Potamogeton sp potamogèton Zostera sp zostera Zostera marina alga de mar Zostera nana algueró
tubiflores
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètals, integrat per plantes herbàcies, arbustives o rarament arbòries, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, generalment pentàmeres, amb quatre verticils i amb l’ovari súper, bicarpel·lar i unilocular, i de fruits composts de quatre mericarps monosperms o en càpsula.
Les famílies més importants que inclou són les següents boraginàcies, convolvulàcies, globulariàcies, hidrifillàcies, labiades, lentibulariàcies, mioporàcies, nolanàcies, polemoniàcies i verbenàcies
ruibarbre
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies robustes, de la família de les poligonàcies, de rizomes grossos, de fulles simples, amples, enteres o lobulades i proveïdes d’òcrea, de flors verdoses, blanquinoses o vermelloses, amb sis divisions periantals, arranjades en inflorescències tirsoides, i de fruits en núcula valvada.
Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina Rofficinale , són oficinals, amb propietats tòniques i laxants Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins
salvió
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples oposades, de flors de corol·la bilabiada i externament tomentosa, amb el llavi superior cucul·lat, agrupades en verticil·lastres distants, i de fruits composts de quatre núcules trígones i glabres.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina