Resultats de la cerca

Estudià les tècniques de cant amb M García i debutà oficialment el 1915 a València amb Aïda , tot i que tres anys abans ja havia actuat en diverses funcions de sarsuela El 1918 fou contractada pel Teatro Colón de Buenos Aires, on interpretà el paper de Sophie El cavaller de la rosa en substitució d’A Galli-Curci El 1921 es presentà a Ferrara al costat de G Lauri-Volpi, amb qui es casà tres anys més tard Actuà amb gran èxit en teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica llatina, i fou especialment reconeguda la seva intervenció en Il guarany , a Rio de Janeiro 1922, amb la companyia de P…

Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’Albufereta d’…

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i Elementa…

Format a Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura 1831 i acadèmic de mèrit 1837 Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

Es formà a la Unió Esportiva Horta, passà dues temporades en el Club Patí Mollet, i el 1981 tornà a l’Horta i debutà a primera divisió El 1984 fitxà pel Dominicos de la Corunya, amb el qual pujà a la màxima categoria, i el 1985 anà al Club Patí Tordera, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 1986 La temporada següent jugà al Club Hoquei Piera, i després al Thiene italià Tornà al CP Mollet, i finalment anà al Reial Club Deportiu Espanyol Es retirà al Club Patí Ripoll

Formada a la UD Sant Gabriel-Viladecans, també jugà en els equips de promoció de l’AEJ Riera Cornellà En edat júnior, fitxà pel CB Santa Rosa de Lima Horta, amb el qual debutà a la Lliga 1999 Posteriorment jugà al CB Puig d’en Valls 2001-03, 2004-06, al CB Ciudad de Burgos 2003-04, al CB Olesa-Espanyol 2007-08, al Viladecans 2008-09, de la Lliga femenina 2, i altra vegada al Santa Rosa de Lima Horta, amb el qual disputà la Copa Catalunya, i dues temporades al BF Viladecans

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…

Existent ja al s XIX, s’ha desenvolupat durant el s XX

Actualment és una zona d’estiueig Té estació del ferrocarril de València a Bétera