Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
David Escamilla i Imparato

David Escamilla i Imparato
© Arxiu D. Escamilla
Literatura catalana
Música
Comunicador, escriptor i músic.
Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999, Les edats del fred 2005, La casa del tiempo 2007, Elogi de la veritat 2011, Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…
La Cubana

Campanades de boda, de La Cubana
© David Ruano / La Cubana
Teatre
Grup teatral fundat el 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán, que n’és el director.
Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb…
Rossend Llates i Serrat
Música
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, compositor i crític musical.
Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…
, ,
Jaufré
Literatura
Novel·la cavalleresca en vers (apariats, de vuit síl·labes), escrita en provençal i pervinguda anònima.
Narra les aventures i els amors del jove Jaufré, principalment les seves lluites contra el feroç Taulat de Rogimon, i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén L’acció, que comença al castell de Cardueil, és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza pels seus reeixits episodis de tipus meravellós, l’alta qualitat lírica dels moments sentimentals i una perspectiva humorística i de paròdia de les creacions artúriques de Chrétien de Troyes, singularment el Perceval El mateix rei Artús protagonitza, al principi i al final de l’obra, resoltes amb enginy i …
,
setmanari
Periodisme
Publicació periòdica setmanal il·lustrada de caràcter informatiu sobre diversos temes: política, economia, cultura, espectacles, passatemps o, menys sovint, sobre un tema específic: humor, política, etc..
Pot ésser, també una edició especial per exemple, els “dominicals” d’alguns diaris determinats
Joan Olivé i Vagué
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Comerciant de professió, compartí la seva afició pel cinema amateur amb la seva dona, Emília Martínez i Tomàs, una bona collaboradora seva com a muntadora Llevat d’una fantasia, Somnium 1962, que rebé una menció d’honor a la UNICA de Viena, la resta de la seva vasta obra és feta de reportatges i documentals, en 16 mm, que el matrimoni exhibí arreu de Catalunya Cas únic i insòlit, el cineasta amateur guanyà nou cops el premi Ciutat de Barcelona de cinema no professional amb Perfil del Parque Zoológico 1960 Profecía cumplida 1961-62, sobre l’edificació del temple del Tibidabo La nao Santa…
Topical Spanish
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 97 min., dirigida per Ramon Masats i Tartera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Madrid GUIÓ RMasats, Chumy Chumez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Oriol Maspons, Xavier Miserachs assessoria i fotografies MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Casas i Augé, Cançons Los Íberos i Guillermina Motta SO Roger Sangenís INTERPRETACIÓ Guillermina Motta, Víctor Petit, Josep Sazatornil, Saza , Elisenda Ribas, Enric Casamitjana, Joan Fernández, Víctor Israel, Albert Puig i Palau, Sara Grey, Jaume Picas, Lluís Clotet, Colita , Lluís Quinquer, Los Íberos ESTRENA Madrid, 17101973…
deliri
Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d’incoherència i confusió mentals, d’excitació nerviosa i d’al·lucinacions, sobretot de tipus visual.
Hom troba el deliri en malalties infeccioses, intoxicacions, manies, etc Generalment hi predomina un estat d’ànim de temor, provocat per amenaces imaginàries, que determina el matís recelós i defensiu de les illusions delirants Coincidint amb el doble moviment de l’afectivitat, els deliris poden ésser de caràcter depressiu deliris de condemna i culpabilitat, de destrucció, de persecució, d’indignitat, etc o expansiu deliris de grandesa, de potència, de reforma social i política, etc i àdhuc hom troba sovint en una mateixa crisi delirant un primer moment depressiu seguit d’un altre d’expansiu…
Joaquim Mallafrè i Gavaldà
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce, Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…
,
Isidre Grau i Antolí
Literatura catalana
Novel·lista.
Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve , s’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina