Resultats de la cerca
Es mostren 984 resultats
casa d’Àustria
Nom amb el qual fou coneguda a Europa la nissaga dels Habsburg, des que Àustria s’identificà amb llurs possessions hereditàries a partir de la reunió definitiva d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol i les possessions de Suàbia.
Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca, sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó…
meroític
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada i escrita en el regne de Kuš (~750 aC-350 dC), bé que només apareix documentada als cinc darrers segles.
La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a…
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
Sant Lluc de Nyus (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest edifici d’una sola nau rectangular ECSA - JA Adell L’església de Sant Lluc de Nyus o d’Anyús és situada al centre del llogaret de Nyus, prop del poble d’Espaén, sobre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG589862 Història L’única menció que es coneix del lloc de Nyus, d’època medieval, és el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell a més, sense entrar en la problemàtica pròpia del document, no és una menció segura, ja que s’ha volgut identificar el lloc d’Aniano amb Nyus En el capbreu de 1493-94 del…
Sant Lleïr de Pobellà (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquesta església situada en un pendent de carena, amb restes d’una necròpoli i habitatges antics ECSA - A Roig La localització de les restes de la capella de Sant Lleïr es fa difícil per la manca de referències al voltant de l’assentament Probablement, però, és situada al capdamunt del barranc del Bosc, a 1 500 m d’altitud, al peu del turó de Sant Quiri, en una suau carena orientada a migdia Mapa 33-10214 Situació 31TCG350948 Per a accedir fins al seu emplaçament s’ha de seguir sempre l’antic camí que portava a Serra Espina, fins a la capçalera del barranc del…
Sant Andreu de Baén (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Clàssica estampa d’una petita església rural d’origen romànic, amb diversos remodelatges ECSA - A Roig L’església parroquial de Sant Andreu es troba a l’entrada mateix del poble de Baén, el qual se situa a ponent de Gerri de la Sal, a la zona dita de Sobre Gerri Mapa 33-11252 Situació 31TCG440879 Per a arribar-hi des de Gerri de la Sal s’ha de seguir una pista de terra, que en uns 4 km ens deixa al mateix poble de Baén Aquesta pista, en molts indrets, segueix l’antic camí que unia els pobles de Gerri i la Seu d’Urgell ARD Història Malgrat que la vila i el castell de Baén apareixen…
Sant Martí de Campelles
Art romànic
Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines de Ville…
Sant Valentí del castell de Rodés
Art romànic
Situació Restes de l’església castellera, el perfil de la volta de la qual es pot entreveure a la part superior de la fotografia ECSA - A Roura La capella de Sant Valentí s’identifica amb la sala del pis superior de les construccions de l’angle sud-est del conjunt del castell de Rodés Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Història L’església de Sant Valentí fou la capella de la fortalesa de Rodés L’única referència documental que s’ha localitzat avui dia d’aquesta esglesiola data del 1350 D’aquest any hi ha notícia que Cornellà Amill, prevere de Rodés, era titular d’un…
Despoblat del Prat de Dalt (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig Les restes d’aquesta edificació ocupen la major part del cim del turó del Prat de Dalt, on hi ha els vestigis de l’església romànica de Sant Tomàs del Prat de Dalt Mapa L37-14364 Situació 31TDG299141 L’itinerari que cal seguir, en primer lloc, és el que hem esmentat per arribar a la capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt A partir d’aquí, per arribar dalt del cim, s’ha de vorejar el turó fins arribar a la banda oposada a l’ermita de Sant Tomàs, on trobarem un corriol que ens conduirà, de dret, a les ruïnes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina