Resultats de la cerca
Es mostren 985 resultats
Joan Abelanet
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…
Historia de España, desde los tiempos más remotos hasta 1839
Historiografia catalana
Obra de l’historiador Joan Cortada i Sala, en tres volums, publicada en 1841-42.
Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra…
Tragèdies
Literatura catalana
Conjunt d’obres dramàtiques breus de Víctor Balaguer, aplegades en dos volums: Tragèdies (1876) i Noves tragèdies (1879), reunides en edicions posteriors sota el primer títol.
Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…
Poesies catalanes de Víctor Balaguer
Literatura catalana
Títol del darrer dels reculls de poesies de VíctorBalaguer, publicat, en dos volums, entre el 1891 i el 1892.
Desenvolupament enciclopèdic Balaguer, tot i que començà la carrerapoètica en llengua castellana Flores del alma , 1848 Junto al hogar , volum II, 1852, i que, cap al final de la seva vida, tornà a escriure-hi, si bé de manera esporàdica i complementària, realitzà el gros de la seva obra en llengua catalana i, per extensió i en un moment determinat, en llengua provençal Els primers poemes catalans els publicà en plena repressió del Bienni Progressista, i, en el fons, com un acte, alhora, de replegament i d’afirmació, el 1857 Un any després, n’aplegà, amb el títol de “Lo Trobador de…
el comte Arnau
Literatura catalana
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del romanticisme ençà.
Desenvolupament enciclopèdic N’és l’element essencial una balada, probablement nascuda al final del s XVI al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 la interpretà com una expressió del sentiment collectiu de justícia Arnau ha trencat el pacte amb els mossos i ho paga eternament però també ha estat vista com una plasmació de l’…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a…
Despoblat del Prat de Dalt (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig Les restes d’aquesta edificació ocupen la major part del cim del turó del Prat de Dalt, on hi ha els vestigis de l’església romànica de Sant Tomàs del Prat de Dalt Mapa L37-14364 Situació 31TDG299141 L’itinerari que cal seguir, en primer lloc, és el que hem esmentat per arribar a la capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt A partir d’aquí, per arribar dalt del cim, s’ha de vorejar el turó fins arribar a la banda oposada a l’ermita de Sant Tomàs, on trobarem un corriol que ens conduirà, de dret, a les ruïnes…
John Le Carré
Literatura anglesa
Pseudònim del novel·lista anglès David John Moore Cornwell.
Format a les universitats de Berna i Oxford, s’especialitzà en literatura alemanya, amb un parèntesi de dos anys 1950-52 en què serví a l’exèrcit com a oficial d’intelligència supervisant agents de graduació inferior en estats del bloc soviètic Després de dos anys com a professor a Eton, el 1958 ingressà al Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg, i a partir del 1960 als serveis d’intelligència de l’MI6 Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novelles, que el convertiren en un clàssic del gènere d’espionatge Centrà les primeres obres en la guerra freda , i en…
Sant Valentí del castell de Rodés
Art romànic
Situació Restes de l’església castellera, el perfil de la volta de la qual es pot entreveure a la part superior de la fotografia ECSA - A Roura La capella de Sant Valentí s’identifica amb la sala del pis superior de les construccions de l’angle sud-est del conjunt del castell de Rodés Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Història L’església de Sant Valentí fou la capella de la fortalesa de Rodés L’única referència documental que s’ha localitzat avui dia d’aquesta esglesiola data del 1350 D’aquest any hi ha notícia que Cornellà Amill, prevere de Rodés, era…
Sant Lluc de Nyus (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest edifici d’una sola nau rectangular ECSA - JA Adell L’església de Sant Lluc de Nyus o d’Anyús és situada al centre del llogaret de Nyus, prop del poble d’Espaén, sobre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG589862 Història L’única menció que es coneix del lloc de Nyus, d’època medieval, és el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell a més, sense entrar en la problemàtica pròpia del document, no és una menció segura, ja que s’ha volgut identificar el lloc d’Aniano amb Nyus En el capbreu de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina