Situació
Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus.
A. Roig
Les restes d’aquesta edificació ocupen la major part del cim del turó del Prat de Dalt, on hi ha els vestigis de l’església romànica de Sant Tomàs del Prat de Dalt.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG299141.
L’itinerari que cal seguir, en primer lloc, és el que hem esmentat per arribar a la capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt. A partir d’aquí, per arribar dalt del cim, s’ha de vorejar el turó fins arribar a la banda oposada a l’ermita de Sant Tomàs, on trobarem un corriol que ens conduirà, de dret, a les ruïnes. (LlFL)
Història
Aquest topònim s’identifica des del segle XIV amb el de Prat de Sant Tomàs. Veiem, doncs, que el 1319 es fa esment del Mas Prat de Sant Tomas, i és gairebé segur que aquesta cita fa referència a un hàbitat proper a la capella de Sant Tomàs, de la qual ja hi ha notícies al final del segle XII.
Per un abandonament primerenc de les ruïnes a què fem referència, el topònim del Prat de Dalt ha passat a identificar l’actual masia situada al peu del turó del Prat de Dalt, prop de la carretera de Caldes a Sant Feliu de Codines. (ARD)
Despoblat
Planta del sector visible d’aquestes enigmàtiques ruïnes.
J. M. Masagué
Al llarg de tot el pendent de llevant del turó del Prat de Dalt, entre el cim (566 m) i les runes actuals de l’església de Sant Tomàs, hi ha restes abundants de murs en ruïnes i coberts pel sotabosc.
A l’indret més alt del turó es poden identificar les ruïnes d’un gran recinte rectangular, de 15 m per 19,40 m de costats. Entre la brossa abundant encara es poden veure les restes dels murs i dels espais interiors.
És un conjunt en el qual, per les seves característiques, seria interessant de fer una intervenció arqueològica integral. Avui dia, el desconeixement sobre aquest tipus d’establiments és total, tant pel que fa a les funcions com pel que fa a les característiques estructurals.
Els murs interns de compartimentació són més estrets, uns 60 cm, mentre que els exteriors amiden 1 m × 0,80 m d’amplada.
Els paraments són de pedres grans (26 cm × 10 cm), tot just trencades i sense cap retoc. Estan disposades en filades irregulars i lligades amb una mica de calç i argila.
Aquest gran recinte, tant per la situació dominant com per les característiques constructives, es destaca clarament de la resta de murs que s’estenen al llarg del pendent del turó. Tot plegat, juntament amb les ruïnes de la capella de Sant Tomàs, forma una sola unitat de poblament, de la qual, fins fa poc, no teníem cap notícia.
Amb una prospecció superficial de tot el conjunt s’ha constatat la manca total d’elements constructius de la coberta i l’absència de gran part del volum suposat dels murs. Això ens fa pensar en la possibilitat que els murs fossin obrats, des de la meitat fins a la coberta, amb tovots d’argila i pedres. La coberta devia ser feta amb branques i capes d’argila.
A la superfície s’han recollit fragments ceràmics que es poden situar en el mateix marge cronològic que les restes constructives del conjunt i que poden oscil·lar entre els segles IX i X. (ARD)
Bibliografia
- Xalabarder, 1935
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 208