Resultats de la cerca
Es mostren 1680 resultats
Pablo Milanés

Pablo Milanés (2015)
© Fundación Gabo
Música
Cantant i compositor cubà.
Fundador al final dels anys seixanta, juntament amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, de la Nueva Trova Cubana Començà a 14 anys cantant espirituals negres, però evolucionà després en recollir la tradició del son camperol i del filin adaptació del feeling nord-americà, amb influències del jazz i del blues dels anys cinquanta El pas del temps, l’amor i les referències a la Revolució Cubana centren els temes de les seves cançons Musicà poemes de José Martí i de Nicolás Guillén D’una prolífica discografia de més de trenta títols, cal esmentar, entre altres, Versos sencillos de José…
Josep Joaquim Ripoll i Serrano
Arquitectura
Política
Polític i arquitecte.
És llicenciat en arquitectura per la Universitat de València Començà la seva trajectòria política com a regidor del PP a l’Ajuntament d’Alacant el 1987 Més tard fou escollit diputat a les Corts Valencianes per Alacant a les eleccions del 1991, el 1995 i el 1999 El 1995, després de l’ascens del Partit Popular al Consell amb la presidència d’Eduardo Zaplana, Ripoll esdevingué un dels seus principals collaboradors, ocupant les carteres de conseller d’Administració Pública, conseller de la Presidència i, finalment, vicepresident del Consell del 1999 al 2003 El 2006 fou escollit president de la…
Leo Spitzer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910,…
América Sánchez
Disseny i arts gràfiques
Fotografia
Nom pel qual és conegut el fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic Juan Carlos Pérez Sánchez.
És fundador i professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967 La seva creació artística és preferent ment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena “Foto-grafic Art” Ha dut a terme campanyes publicitàries per a nombroses empreses, entitats i institucions catalanes El seu estil s’engloba en el conjunt d’influències pop-art , amb un to irònic que s’allunya de l’austeritat racionalista, per bé que la influència més acusada és la del dissenyador suís Josef Müller Brockman És l’autor del llibre Barcelona gràfica , publicat…
Filó
Literatura
Escriptor hel·lenicojueu.
Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi opificio, De…
Arne Nordheim
Música
Compositor noruec.
Es formà al Conservatori d’Oslo en les disciplines de teoria, piano i orgue i, parallelament, rebé lliçons de composició de mestres com V Holmboe Exercí la crítica musical en la revista Dagbladet d’Oslo del 1960 al 1968 Iniciat en el món de la composició a través de la música de cambra -amb obres com el quartet de corda Epigram 1955-, en el seu llenguatge abandonà les influències de B Bartók per a endinsar-se en la atonalitat El 1962, l’Òpera Estatal Noruega li encarregà un ballet i també compongué Katharsis , obra en la qual usà per primera vegada mitjans electrònics…
Richard Graham Meale
Música
Compositor australià.
Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C Debussy El coneixement, el 1960, de la música de P Boulez i O Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb Homage to…
Andrej Mikhajlovič Volkonskij
Música
Compositor i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Ginebra amb L Auber piano i al de París amb N Boulanger composició El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J Šaporin El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra 1954 fou expulsat del Conservatori El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista En la seva obra incorporà els models d’A Schönberg i d’A Webern amb noves textures rítmiques i un delicat puntillisme, com en…
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els cristians de…
Tomàs Villarroya i Sanz
Literatura catalana
Poeta.
Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia i a El Liceo Valenciano quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar …
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina