Resultats de la cerca
Es mostren 30610 resultats
ascalàfids
Entomologia
Família d’insectes planipennis que comprèn individus de 3 a 10 cm d’envergadura, amb les antenes molt llargues acabades en forma de paleta o de maça.
Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les…
grip aviària

Aviram de granja
Veterinària
Medicina
Malaltia vírica molt contagiosa que afecta principalment els ocells, causada per un virus del gènere Influenzavirus A.
Es caracteritza per senyals que van des d’una lleugera disminució del nombre d’ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central Provoca altes taxes de mortalitat en les aus Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones —sobretot en comparació amb l’important nombre d’aus afectades i les nombroses oportunitats d’exposició humana al virus, especialment a les zones on…
publicitat i música
Música
Els lligams que es poden establir entre música i publicitat són molt anteriors al període en què s’han desenvolupat els actuals mitjans de comunicació.
De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i eficient mitjà per a la vehiculació de missatges D’aquí que la música…
dàtil de mar

Dàtil de mar
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels mitílids, d’uns 8 cm de longitud, molt freqüent a les costes dels Països Catalans, principalment al Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat.
La closca té forma allargada, amb les línies de creixement molt marcades, i és de color marronós Hom el troba en les roques calcàries, on excava llargues galeries La roca que ha allotjat dàtils de mar pot ésser localitzada perfectament a causa d’aquestes perforacions, que hom no troba mai en altres menes de roques És una espècie molt preada des del punt de vista gastronòmic, el valor de la qual augmenta per la dificultat d’obtenir-ne en quantitats comercials
mufló

Mufló mascle (banyes grosses) i mufló femella (sense banyes)
© Angelika Möthrath - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer del subordre dels remugants
, de la família dels òvids, que ateny uns 70 cm d’alçada total, amb les banyes molt desenvolupades en els mascles i pràcticament inexistents en les femelles.
El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis canadensis és…
esponja de bany
Zoologia
Gènere de porífers, de l’ordre de les esponges ceratoses, molt semblant a l’esponja de cavall, de la qual es diferencia pel fet de presentar l’esquelet més tou.
Habita a la Mediterrània i a la mar Roja, a poca profunditat i en bancs molt extensos El seu esquelet d’espongina, suau i consistent alhora, és utilitzat en la higiene humana
solució amortidora
Química
Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.
Les solucions amortidores, dites també solucions tampó , deuen llurs propietats a la presència d’un sistema amortidor constituït, en general, per una mescla d’un àcid feble i una de les seves sals, o d’una base feble i una de les seves sals, o de dues sals estadis successius de la neutralització d’un poliàcid Escollint convenientment l’àcid o la base i les concentracions relatives, és possible d’obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor del pH La magnitud de l’efecte amortidor és molt considerable L’addició de 10 ml de solució normal d’àcid fort a un litre d’aigua pura fa passar el…
escolítids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l’extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes.
Són molt perjudicials per a les coníferes, en els quals obren galeries La família és estesa per tots els boscs del món amb unes 1500 espècies, representades als Països Catalans, i constitueixen grans plaques
flageolet

Flageolet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una petita flauta de bec amb un nombre variable de forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern Barrejat amb d’altres formes com flajos , flaios , flageol o flageot , el nom aparegué a França al segle XII per a referir-se a una flauta de bec de tres forats, molt semblant al flabiol , que es tocava juntament amb un tamborí Durant el Renaixement, a França, s’emprà per a anomenar les flautes rectes de mida petita Fou, però, al segle XVII que prengué la seva forma definitiva, com a instrument cònic decreixent amb quatre forats en la seva part superior i dos en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina