Resultats de la cerca

L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el…

En una visita a un camp de refugiats sahrauís al sud d’Algèria al mes de març, el secretari general de les Nacions Unides es va referir a l’annexió del Sàhara Occidental per part del Marroc com a “ocupació”, paraules que posteriorment va matisar però que van provocar la indignació del Govern d’aquest país © UN Photo / Evan Schneider Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van guanyar les eleccions legislatives del 7 d’octubre, obtenint 125 escons dels 395 del Parlament –18 més que en les eleccions del 2011– Aquests resultats van permetre al primer ministre i…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada escriptura 1802, recentment…

Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…

Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…

Vida i obra Fill de l’artista  Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia  1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel  1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà…

L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…