Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
Santa Maria de Segur (Veciana)
Art romànic
Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de Segur Des de molt aviat exercí funcions parroquials, les quals ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic El castell de Segur es documenta a partir de l’any 1075, en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona unes terres que tenien al terme del castell de Segur, les quals eren de Borrell Bonfill L’església es documenta a partir de l’any 1105, en el testament de Guillem Ramon de Calders, senyor del…
Sant Salvador de Miralles (Veciana)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Miralles Des de molt aviat tingué funcions parroquials que encara manté en l’actualitat El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1063 en el testament sagramental de Miró, el qual deixà el vi de Miralles i un auri a Sant Salvador Encara que es fa difícil assegurar amb tota certesa que es tracta de l’església que s’estudia aquí, és molt probable que així sigui Més segura és l’aparició del terme del castell de Miralles l’any 1069, data en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica…
Sant Genís de Porquerisses (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins del terme del castell d’Albarells, en el lloc de Porquerisses Inicialment degué tenir la condició de sufragània o de simple capella, durant un temps tingué funcions parroquials, però les tornà a perdre posteriorment El terme d’Albarells és documentat per primera vegada l’any 986 en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i com a afrontació del castell de Clariana apareix la Guardiola d’Albarells El lloc de Porquerisses és documentat l’any 1211, quan uns béns eren situats en el comtat de Manresa, en el terme de Porquerisses…
Pere Joan Campins i Barceló

Pere Joan Campins i Barceló
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1898-1915).
Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’urbionisme com a…
Sant Jaume Salerm (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc antic d’Esdernars, avui conegut com a Salerm Primerament tingué categoria de parròquia que degué perdre molt aviat i quedà com a capella de la parròquia de Castelltallat El lloc d’Esdernars és documentat el 1022, situat a Castelltallat i amb la grafia d’ Esdernardes La funció parroquial és comprovada en unes llistes de parròquies del bisbat anteriors al 1154, on apareix la parròquia d’ Esdarnars o Esdarriads , entre la d’Aguilar i la de Castelltallat, la qual cosa contribueix a la identificació…
Santa Maria del Mor (Tàrrega)
Art romànic
El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica…
Sant Esteve de Vicfred (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
L’actual parròquia del poble de Vicfred, situat en una carena al sector nord-est del terme, és un edifici del segle XVI amb un campanar bastit al principi del segle XX El temple, però, té uns orígens molt més antics El lloc de Vicfred es documenta des de l’any 1079 i les primeres notícies de l’església són de J’any 1162, que apareix vinculada a Sant Pere d’Àger En aquesta data el papa Alexandre III adreçà a aquesta canònica una butlla confirmant les seves possessions, entre les quals constava l’església de Vicfred Aquesta subjecció a Àger es comprova també en la butlla papal de l’any 1179…
Sant Andreu i Sant Guillem de Sant Guim de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Aquesta església, que centra el poble de Sant Guim de la Rabassa, al sector de migdia del terme, es degué construir a mitjan segle XI, quan es procedí a organitzar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Sant Guim ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on se’n fa esment amb els noms de Sancto Guilemo i Sancto Guillelmo L’existència de l’església i el poble de Sant Guim està molt ben documentada durant tota l’edat mitjana En un moment que es desconeix, l’antiga parròquia de Sant Guim deixà de tenir aquesta categoria i,…
Santa Maria de Montpaó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes pagades amb motiu de…
Sant Martí d’Albet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, entre les …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina